Cadena de favors

Espe­ro­nat per l'orgull ferit per la seva expulsió de l'exe­cu­tiu de Rajoy, l'exmi­nis­tre d'Afers Exte­ri­ors José Manuel García-Mar­ga­llo ha deci­dit enge­gar el ven­ti­la­dor. Ho fa, però, de manera cal­cu­lada i pre­me­di­tada. Gat vell com és, Mar­ga­llo sap quina és la quan­ti­tat exacta de merda que cal escam­par per fer mal a qui l'ha fora­gi­tat, però sense afec­tar massa la causa sagrada de la uni­tat imma­nent de la pàtria espa­nyola.

Les seves ulti­mes reve­la­ci­ons, fetes en la cadena de tele­visió de l'Església espa­nyola, con­fes­sen les pres­si­ons exer­ci­des i els “favors” dema­nats a diver­sos estats i orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals per acon­se­guir decla­ra­ci­ons contràries als interes­sos cata­lans.

Mar­ga­llo no des­co­breix pas la sopa d'all. Les rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals són un con­tinu de ras­pa­lla­des, pres­si­ons, favors dema­nats i favors tor­nats. El que sí que fa amb les seves expli­ca­ci­ons és adme­tre la feble posició d'Espa­nya en l'esce­nari euro­peu i mun­dial. L'exmi­nis­tre explica que va haver de fer qua­tre viat­ges a les repúbli­ques bàlti­ques i que va tor­nar amb un “deute enorme” de favors. La capa­ci­tat d'influència espa­nyola és tan insig­ni­fi­cant que el minis­tre d'Afers Estran­gers ha de fer fins a qua­tre visi­tes a estats de la perifèria euro­pea i pro­me­tre recom­pen­ses, per obte­nir el que els estats real­ment influ­ents acon­se­guei­xen amb una tru­cada telefònica o amb una tro­bada infor­mal en els pas­sa­dis­sos de Brus­sel·les. Quina diferència tan abis­mal amb les rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals ben tra­va­des durant una dècada de tre­ball cons­tant i seriós per Raül Romeva a Europa! Sense ofe­rir res a canvi (encara no som un Estat, no tenim res per bes­can­viar), el con­se­ller d'Exte­ri­ors troba por­tes ober­tes a can­ce­lle­ries, par­la­ments i des­pat­xos minis­te­ri­als d'arreu d'Europa. Espa­nya ha de dema­nar favors i ofe­rir con­tra­par­ti­des que han oca­si­o­nat un pas­siu des­co­mu­nal: “Ningú no sap l'esforç que ha cos­tat i el favors que devem”. Nullam exper­tus per con­fes­si­o­nem.