Punt final

En un recent arti­cle vaig refe­rir-me a l'atac a la inde­pendència judi­cial per­pe­trat pel PP en l'ante­rior legis­la­tura en dis­po­sar de majo­ria abso­luta. Allà recor­dava que les enti­tats Rights Inter­na­ti­o­nal Spain i Jut­ges per a la Democràcia el febrer pas­sat reme­te­ren a l'ONU un exhaus­tiu informe sobre “la grave situ­ación que atra­vi­esa el Estado Español” per­to­cant al fun­ci­o­na­ment de la justícia. Un dels aspec­tes denun­ci­ats tracta d'una demagògica i sibil·lina actu­ació del govern del PP adreçada a pos­si­bi­li­tar impu­ni­tats en deter­mi­nats pro­ces­sos. En efecte, amb tota l'opo­sició en con­tra, va impul­sar-se una reforma legis­la­tiva per escurçar el ter­mini d'ins­trucció de les cau­ses judi­ci­als.

Al·ludim a demagògia perquè demagògic és pre­sen­tar aquesta nove­tat legis­la­tiva com a eina per a satis­fer una vella aspi­ració: la d'agi­lit­zar la justícia, la de posar fre a llarguíssi­mes ins­truc­ci­ons. A par­tir d'ara aques­tes ins­truc­ci­ons hau­ran de ser enlles­ti­des en sis mesos en casos no com­ple­xos o en divuit en supòsits de gran com­ple­xi­tat. Mesura apa­rent­ment llo­a­ble, posi­tiva i molt popu­lar. Sem­pre que esde­vin­gui via­ble, és clar, cosa que no suc­ceirà perquè:

a) La falta de mit­jans humans i mate­ri­als de la justícia espa­nyola és escan­da­losa, estri­dent, com és prou sabut. Com sabut també és que aquests mit­jans els hau­ria de faci­li­tar aquest mateix govern teòrica­ment tan interes­sat en el millor fun­ci­o­na­ment de la justícia. b) El Con­sell d'Europa ja fa temps que té Espa­nya en el punt de mira pel que fa al fun­ci­o­na­ment de la justícia. Cri­tica les enor­mes reta­lla­des en el pres­su­post des­ti­nat al poder judi­cial i a la justícia gratuïta. I sobre­tot, va insis­tint en l'escan­da­losa dada de l'escassíssim nom­bre de jut­ges (només 12 per cada 100.000 habi­tants, quan la mit­jana euro­pea és de 21) i de fis­cals (només 5 per cada 100.000 habi­tants en con­trast amb els 11 de mit­jana euro­pea, que, a més, té per­so­nal auxi­liar d'1,5 per­so­nes per fis­cal, quan a Espa­nya aquest per­so­nal és ine­xis­tent). c) Cal pon­de­rar també que la delinqüència econòmica i la cor­rupció política pre­sen­ten gene­ral­ment, junt a gran com­ple­xi­tat tècnica, enor­mes difi­cul­tats de prova, exi­gint per­llon­ga­des i exhaus­ti­ves inves­ti­ga­ci­ons, sovint amb comis­si­ons rogatòries a l'estran­ger i a para­di­sos fis­cals, amb res­pos­tes, quan exis­tei­xen, molt intem­pes­ti­ves.

Punt Final, doncs, de mol­tes inves­ti­ga­ci­ons. I per això aque­lles enti­tats es quei­xen que “esta medida (reducción de pla­zos de ins­trucción unida a la falta de recur­sos) con­tri­buirá en la práctica a una mayor impu­ni­dad par­ti­cu­lar­mente en los casos de cor­rupción política”.