En biquini és suficient

Per seguir amb el hijab –vel– que algu­nes de les nos­tres veïnes (pre­te­ses) musul­ma­nes llu­ei­xen, des­taco dues fra­ses de Dolors Bra­mon, sàvia en afers islàmics (El Punt Avui, 18): “L'Alcorà i la xaria a vega­des es con­tra­di­uen.” “L'Alcorà espe­ci­fica que les dones han de tapar-se només el sexe inclo­sos els pits.” És a dir que per ser una cor­recta musul­mana és sufi­ci­ent dur biquini, això sí: en públic posat (a casa o al ham­mam –bany uni­sex–, pot anar coni­lla sense que la devoció se'n res­senti). Lla­vors, per què tanta olla amb el vel? Doncs a causa de la, subrat­lla Bra­mon, pre­tesa llei islàmica: la xaria. Que aplega els hadits –les dites– del pro­feta reco­lli­des quan feia... 300 anys que era mort; més la juris­prudència dels juris­tes: alfaquís, ule­mes, muftís... que han asse­ve­rat sobre l'islam al llarg de més d'un mil·lenni.

Quant al vel, la immensa xaria l'ha esti­re­ga­nyat, segons el temps i el lloc, fins al burca, que arriba a embo­li­car-los el cos sen­cer. Com­pli­cat d'enten­dre? Noo­ooo! Per als cris­ti­ans l'equi­va­lent a l'Alcorà és el Nou Tes­ta­ment, la guia indis­cu­ti­ble (alguns, al llarg de dos mil anys, ho han recla­mat i se n'han fet l'aresta). Però resulta que també exis­teix la “xaria cris­tològica”, ela­bo­rada amb poste­ri­o­ri­tat al fill de Maria, i con­gri­ada per con­ci­lis, papes, inqui­si­ci­ons, cis­mes, il·lumi­nats... i en Rouco Varela. Els segui­dors de Jesús, quan­tes coses no farien altra­ment si aten­gues­sin (només) els Evan­ge­lis! Per mos­tra, botons: el Nou Tes­ta­ment no lega­litza sobre la sol­te­ria dels cape­llans, la Tri­ni­tat o la vir­gi­ni­tat de Maria. Amb tot, la distància que va dels Evan­ge­lis al car­de­nal Rouco és més gran que la que va de l'Alcorà a la xaria.

Però això del vel és pura cor­tina de fum. Per començar, la musul­mana que du hijab i vol ser con­seqüent amb la xaria ha de sor­tir de casa el mínim, ocu­par-se dels fills, obeir i –si s'escau– com­par­tir el marit, par­lar l'impres­cin­di­ble o abai­xar la mirada en públic; de cap manera li és permès de dis­cu­tir en platós de tele­visió i amb homes, exhi­bir cames i cul enfun­dats en uns leg­gings, ense­nyar la creu del tanga quan s'ajup... I és que les nos­tres soi-disant musul­ma­nes que així van i fan, i por­ten i defen­sen el vel, el que en rea­li­tat exi­gei­xen, amb ignorància o mala fe, és poder i con­trol; acot­xa­des, sabent-ho o igno­rant-ho, pels mili­ons i el wah­ha­bisme sau­di­tes. L'objec­tiu és l'hege­mo­nia a Occi­dent per­pe­trada de forma cons­ci­ent i mili­tant, o de forma incons­ci­ent pels “útils” de bona fe. Punts de pressió: hijab lliure, bur­quini de moda, pis­ci­nes mono­sex, cos­tu­misme des­cris­ti­a­nit­zat, die­tes col·lec­ti­ves halal, sepa­ració de sexes..., natu­ral­ment comp­tant amb la col·labo­ració entu­si­asta del bonisme més tor­ra­co­llons d'Occi­dent. Espais d'incidència pre­fe­rent: col·lec­tius de mes­tres, ONG, CUP, asso­ci­a­ci­ons de veïns, femi­nis­tes...