El debat de fons

Par­tim de la base, o del tòpic, que davant d'un pro­blema com el de la pobresa energètica tot el que es faci mai serà prou. I, més encara, si és per avançar-se als esde­ve­ni­ments i detec­tar casos de pos­si­bles afec­tats. Sobre això, no hi ha, o no hi hau­ria, dis­cussió. El nus gordià de la qüestió és que el temps corre i no hi ha manera de qua­drar el cer­cle per acon­se­guir que les grans sub­mi­nis­tra­do­res, aque­lles que tenen guanys suco­sos gràcies a un ser­vei bàsic, es cor­res­pon­sa­bi­lit­zin. I cada dia que passa sense que aques­tes empre­ses se sen­tin vin­cu­la­des a abo­nar la seva part de la fac­tura per fer front a la vul­ne­ra­bi­li­tat, és una victòria per a elles. Com va dir aquell que va aca­bar davant d'un jutge, per fer una truita s'han de tren­car els ous.