Opinió

Keep calm

Carme Chacón

Hi ha dos moments en la seva vida que haurien pogut canviar la història recent d'Espanya

En la vida política de Carme Chacón hi ha dos moments que hau­rien pogut can­viar la història d'Espa­nya. Seva serà per sem­pre la imatge icònica d'una dona, jove, cata­lana, soci­a­lista, i emba­ras­sada, pas­sant revista com a minis­tra de Defensa a les tro­pes espa­nyo­les a l'Afga­nis­tan. Però més enllà d'aquesta imatge del 2008, com a inte­grant del pri­mer govern de José Luis Rodríguez Zapa­tero, el 2004, va estar a pri­mera línia d'un govern que va sig­ni­fi­car l'últim intent que ha fet l'Espa­nya política de reconèixer-se a si mateixa com a plu­ri­na­ci­o­nal. Sem­bla molt lluny, però el ZP del 2004 va ser l'espe­rança blanca d'un reco­nei­xe­ment i un encaix de Cata­lu­nya a Espa­nya que no s'ha asso­lit en 300 anys. Però el PSOE, espe­ci­al­ment els seus barons, va aca­bar clau­di­cant al marc men­tal d'un PP que va ini­ciar l'opo­sició més furi­bunda que ha patit mai un govern espa­nyol, ferit pels atemp­tats de l'11-M, amb el tri­dent Aznar, COPE, Pedro J. Ramírez com a irres­pon­sa­bles cau­sants de l'actual situ­ació política. La crisi va fer la resta. El segon moment, ja en ple auge de l'inde­pen­den­tisme a Cata­lu­nya, és quan, el 2012, Chacón va per­dre per 21 vots la pos­si­bi­li­tat de ser la pri­mera dona, jove, cata­lana i soci­a­lista a lide­rar el PSOE i aspi­rar a la pre­sidència del govern espa­nyol. Chacón no era inde­pen­den­tista i li hem cri­ti­cat mol­tes coses, però fixeu-vos que en tots dos casos és la vella guàrdia soci­a­lista qui evita els salts enda­vant que hau­rien sig­ni­fi­cat aquests dos moments. Tam­poc el PSOE, com s'ha vist amb Pedro Sánchez, vol can­viar res, con­ver­tit en un par­tit con­ser­va­dor. Política al marge, la mort de Chacón ens recorda un cop més la fra­gi­li­tat de la vida, aque­lla que Chacón –i el seu fill– va veure amenaçada per ETA. Són vivències com aquesta, el fac­tor humà, el que sovint expli­quen, millor que qual­se­vol lli­bre, teo­ria i ide­o­lo­gia, la manera com pensa i les con­vic­ci­ons que defensa un polític. I les hauríem de tenir, sovint, molt més pre­sents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia