França i el futur d'Europa

Quan tan sols falta una set­mana per a la cele­bració de la pri­mera volta de les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als fran­ce­ses, l'expre­si­dent François Hollande ha tor­nat a bai­xar momentània­ment a l'arena política per recor­dar una obvi­e­tat: la pre­cam­pa­nya ha estat massa plena d'ensurts per con­si­de­rar-la nor­mal. Les denúncies de cor­rupció que han esquit­xat alguns can­di­dats, l'emergència de la ultra­dreta empa­rada en la demagògia con­tra els refu­gi­ats i la por de la ingerència cibernètica dels ser­veis secrets rus­sos han enter­bo­lit els mítings i els debats i han creat un clima que afa­vo­reix peri­llo­sa­ment la can­di­data del Front Nati­o­nal, Marine Le Pen. Fins i tot l'ex-pri­mer minis­tre soci­a­lista Manuel Valls s'ha vist obli­gat a anun­ciar la intenció de votar pel can­di­dat mode­rat Emma­nuel Macron amb l'objec­tiu de fre­nar les expec­ta­ti­ves de la ultra­dreta.

Sobre el procés elec­to­ral francès plana també la crisi de la Unió Euro­pea, pro­vo­cada per la sotra­gada del ‘Bre­xit' i per la ver­go­nyosa inca­pa­ci­tat de ges­ti­o­nar les ona­des de refu­gi­ats d'acord amb els seus valors fun­ci­o­nals. Europa es troba enmig d'una incerta trans­for­mació i França veu peri­llar el paper relle­vant que sem­pre hi ha tin­gut. Però en aquests comi­cis els fran­ce­sos també han d'exa­mi­nar la res­pon­sa­bi­li­tat dels seus polítics en els fra­cas­sos de la política interna. La dava­llada econòmica i els efec­tes devas­ta­dors de la impo­sició de l'aus­te­ri­tat i la inòpia amb què durant massa anys s'ha ges­ti­o­nat l'olla de pressió dels bar­ris perifèrics en són dues pro­ves evi­dents. Enmig d'aquest pano­rama ha sor­git amb força la figura de Jean-Luc Melenc­hon, can­di­dat de l'extrema esquerra, que amb un parell de debats s'ha situat a l'altura dels favo­rits, Le Pen i Macron.