Un enfrontament de magnitud

La pugna entre Tar­ra­gona i Reus pel nom de l'aero­port de Reus ha dei­xat de ser la típica i còmica bata­lla de cam­pa­nar, de la qual tot­hom vol fugir però que gai­rebé ningú deixa d'ali­men­tar des de les dues ciu­tats. La ins­ti­tu­ci­o­na­lit­zació del con­flicte per part dels dos ajun­ta­ments i la mobi­lit­zació de la soci­e­tat civil de Reus en res­posta a la pressió exer­cida des de Tar­ra­gona ator­guen a l'epi­sodi una dimensió de molta més mag­ni­tud que la que es desprèn d'una pugna pel nom de les coses, però una mag­ni­tud ges­ti­o­nada. Qüesti­o­nar el nom de l'aero­port de Reus després de tants anys, inde­pen­dent­ment que es pugui afir­mar que a Tar­ra­gona pot­ser li per­to­ca­ria avui par­ti­ci­par de la ico­no­gra­fia d'un aero­port per a tot el ter­ri­tori, desen­foca un debat que, d'altra banda, és viu i lícit, però que no ha de con­tri­buir a per­dre de vista el que real­ment és impor­tant. És legítim que Tar­ra­gona lluiti per la capi­ta­li­tat i que Reus la posi en qüestió, però el que compta és que totes dues asso­lei­xin la madu­resa necessària per com­par­tir pro­jec­tes i visió ter­ri­to­rial i de futur en favor del desen­vo­lu­pa­ment de la segona àrea metro­po­li­tana del país, encara que, paral·lela­ment, de tant en tant es bara­llin pel nom de les coses. El pro­blema és que només facin això últim.