Il·lusions

Cade­net és una població que podria ser a Cata­lu­nya si no fos que és al Lube­ron, un depar­ta­ment de la Val­clusa, a la Pro­vença. Dilluns d'aquesta set­mana, men­tre a la ràdio par­la­ven dels resul­tats de la pri­mera volta de les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als fran­ce­ses, vaig començar a fulle­jar La fin du village, un lli­bre on el sociòleg Jean-Pierre Le Goff estu­dia a fons Cade­net per cor­ro­bo­rar que en els últims 40 anys també a França la rura­li­tat ha des­a­pa­re­gut, bo i que la idea del poble com a comu­ni­tat con­tinuï ben viva. Fra­ses com: “Això no és com abans” o “Ja no ens conei­xem” es com­bi­nen amb crítiques als nou­vin­guts, ja siguin immi­grants o turis­tes perquè, com que cada any a la Pro­vence-Alpes-Cote d'Azur n'hi arri­ben 34 mili­ons, fa temps que els del país diuen que la regió ha esde­vin­gut “le bronze-cul de l'Europe”. Com a la Cata­lu­nya del Nord, a la Val­clusa Marine Le Pen ha gua­nyat clara­ment. Menys­tin­dria els que l'han votada si escrivís que ha estat per aquest motiu. N'hi ha molts altres. Però això no exclou que no tin­guin també la il·lusió de tor­nar a una època que, pos­si­ble­ment, tal com la veuen ara, no hagi exis­tit mai. Una il·lusió dife­rent, com­pa­ra­ble, en tot cas, amb la de molts immi­grants, quan arri­ben a la Pro­vença amb la idea de refer la seva vida. O amb la dels turis­tes, que hi arri­ben amb la il·lusió de fer un punt i a part. O –no ens enga­nyem– amb les il·lusi­ons que tenen també els que van votar Macron. O Fillon. O Mélenc­hon. Pot­ser de tots ple­gats, els menys il·lusos siguin aquells que reben els vots. Però això també fa molt de temps que ho sabem. Sí, entre nosal­tres les il·lusi­ons són dife­rents. Tenir-ne ens fa humans. I ens con­ver­teix també en votants. El ciment que ens ajunta.