‘Fika'

Hi ha set­ma­nes que des­bor­den els arti­cu­lis­tes d'un dia a la set­mana, com ara aquesta pas­sada. Si fos dilluns pas­sat, podríem par­lar de l'insult de Zapa­tero als cata­lans dient-nos que tenim pre­ju­di­cis amb Susana Díaz perquè és dona i anda­lusa. No, senyor Zapa­tero, no ens cau bé perquè, entre altres coses secundàries, és tan men­ti­dera com vostè. També, és clar, podríem par­lar de l'enèsim capítol de la cor­rupció del PP: el dia que, oh mira­cle!, dimi­teix algú, Espe­ranza Aguirre. Si fos dimarts, podríem ana­lit­zar la tro­bada de dones pode­ro­ses a Berlín, en una cita ano­me­nada W-20 com a paral·lelisme amb el G-20, i del femi­nisme d'Ivanka Trump incul­cat pel seu pare, que, com tot­hom sap, té un gran res­pecte per les dones. També podríem par­lar de la cru­ci­fixió uni­o­nista de Lluís Llach per haver dit el que ells ens recor­den cada dia: que s'han de com­plir les lleis. I, és clar, podríem par­lar de la cor­rupció del PP. Si fos dime­cres, podríem par­lar de la detenció del pri­mogènit de la família Pujol Fer­ru­sola i de l'enèsim escor­coll a casa dels pares. I, és clar, de la cor­rupció del PP, perquè el par­tit reco­neix que des del 2014 sabien que Igna­cio González tenia un compte a Suïssa però que ells no són jut­ges. Si fos dijous, podríem par­lar del front comú de Ciu­da­da­nos i el PSOE per fre­nar la moció de cen­sura de Pode­mos con­tra Rajoy. I de la cor­rupció del PP, òbvi­a­ment. Si fos diven­dres, podríem par­lar dels assa­jos de míssils de Corea del Nord o de com Jordi Pujol Fer­ru­sola explica La esco­peta naci­onal al jutge. I de la cor­rupció del PP, és clar, perquè sort en tenim de Rajoy, que és qui més la com­bat. I si fos dis­sabte, podríem par­lar dels 100 pri­mers dies de Trump a la pre­sidència dels Estats Units i cul­par-lo de tot el que va mala­ment al món per obli­dar-nos que abans d'ell no és que el món anés gaire bé. I de la cor­rupció del PP, és clar, perquè, si no, no és un dia com­plet.

Però men­tre escric això és diu­menge i demà és dilluns (i és fes­tiu i cele­brem el Dia del Tre­ball). Hi ha set­ma­nes que pot­ser el que dema­nen és una pausa, un res­pir, una petita des­con­nexió. Diguem-ne fika. Què vol dir fika, em diran pro­ba­ble­ment molts de vostès? Fika és una paraula sueca per defi­nir una pausa en la jor­nada labo­ral en què es pren cafè o te i es men­gen pas­tes men­tre es parla dis­te­sa­ment de qual­se­vol cosa. I, segons els coac­hes, psicòlegs i gurus en recur­sos humans, és la clau per expli­car la pro­duc­ti­vi­tat, l'eficiència i la satis­facció dels tre­ba­lla­dors suecs en la resta de la jor­nada labo­ral. Ja poden comp­tar que el fika és la recepta de moda dels ente­sos per a les empre­ses d'aquí. Jo no puc evi­tar pen­sar que hi ha una con­fusió. La clau no és que el fika ajudi a tre­ba­llar bé, és que quan es tre­ba­lla bé la pausa es posa de mera­ve­lla. Bon Dia del Tre­ball!