Tres distingits espanyols

De moment vaig supo­sar que era una broma del peri­o­dista Ander Cortázar, el que deia a El Boletín, d'una con­ferència pel direc­tor de RTVE, José Anto­nio Sánchez, el pas­sat 5 d'abril a Madrid. Doncs no! Fou un error meu supo­sar que aquells panegírics dels “grans ser­veis” que va fer Espa­nya amb la seva con­questa als aborígens ame­ri­cans i la millor vida que els pro­por­cionà, fos­sin idees del pas­sat. Entre altres bar­ba­ri­tats, en Sánchez com­parà el que ell en diu “l'imperi asteca” amb l'Ale­ma­nya nazi, que s'hau­ria “d'obli­dar del tot”. El jefe de RTVE perd de vista un petit inci­dent espa­nyol del segle XX. Es tracta del fran­quisme, versió de tore­ros del tota­li­ta­risme nazi-fei­xista. Com que només va durar qua­ranta anys al govern i gai­rebé no va fer cap mal a ningú. Pot­ser més greu del que digui un brètol com ell és la manca d'una esmena ofi­cial, el que demos­tra, com diu Cortázar, que la idea pre­do­mina en l'actual govern espa­nyol.

L'any 2009, a Ovi­edo, el pre­si­dent de l'Acadèmia Espa­nyola de la Història, un tal Gon­zalo Anes, marquès de Cas­tillón, també s'hi va dei­xar anar. Cal recor­dar-lo per haver pro­mo­gut el famós Dic­ci­o­na­rio biográfico que va omplir de flo­re­tes el dic­ta­dor Franco, a qui Anes i Sánchez con­si­de­ra­ren “cau­di­llo de España por la gra­cia de Dios” i l'hi agraïren haver fet del seu país “la reserva moral d'Europa”.

El doc­tor José Sarukhán, exrec­tor de la UNAM, va comen­tar que el dis­curs d'Anes “com­binà hàbil­ment la ignorància amb la petulància”. Entre altres coses, el marquès, amb aquell to de supe­ri­o­ri­tat tan espa­nyol, negà que hi hagués hagut ciu­tats a Amèrica, pre­ci­sa­ment com aque­lles que mera­ve­lla­ren els con­que­ri­dors. Aquest fou, segons Sarukhán, un digne “repre­sen­tant del neo­co­lo­ni­a­lisme men­tal que per­sis­teix en àmbits acadèmics espa­nyols”. La llista podria fer-se molt més llarga, però de la meva collita apor­taré el cas de Luis Yáñez Bar­nu­evo, ginecòleg andalús i ami­guet de Felipe González, a qui aquest va con­ver­tir en pre­si­dent de la Comissió Espa­nyola per la Cele­bració(?) del Cinquè Cen­te­nari del Des­co­bri­ment(?) d'Amèrica. A la con­ferència de repre­sen­tants dels països direc­ta­ment impli­cats, quan els mexi­cans ens vam opo­sar amb argu­ments molt sòlids a la idea de cele­brar i apar­tar de des­co­bri­ment del que ja estava molt poblat i urba­nit­zat des de feia almenys dos mil anys, Yáñez ens va reba­tre afir­mant categòrica­ment, entre altres bes­ti­e­ses, que “aquells indis no foren mai capaços de con­ce­bre idees abs­trac­tes”. Eren parau­les pre­ses d'una obra molt popu­lar durant el fran­quisme d'un tal Mano­lito Balles­te­ros Gai­brois. Després es pre­gun­ten alguns a què es deu la his­pa­nofòbia de molts lla­ti­no­a­me­ri­cans.