Robinson

Mari­ano Rajoy no ha tin­gut mai tanta por com ara. Tem con­ver­tir-se en l'última per­sona que vol­dria ser: Robin­son Cru­soe. Va ins­pi­rar un munt d'acu­dits la seva afir­mació del 8 d'abril del 2014 segons la qual l'objec­tiu del procés inde­pen­den­tista català és el més sem­blant que es pot ima­gi­nar a l'illa deserta de Robin­son Cru­soe. Unes decla­ra­ci­ons seves poste­ri­ors, del 23 de setem­bre del 2016, indi­quen que la seva gran obsessió en rea­li­tat és no con­ver­tir-se ell en Robin­son Cru­soe. Hi expres­sava la seva con­vicció que el que li va pas­sar a Robin­son Cru­soe és duríssim i que és injusta la imatge que es pugui tenir d'ell com a polític aïllat. Segons ell, des de petit li agrada molt estar amb la gent i s'entén bé amb tot­hom. De moment amb qui s'ha entès bé és amb el PNB, que creu haver gua­nyat quinze anys de pau fis­cal a Euskadi a canvi d'apro­var els pres­su­pos­tos esta­tals d'aquest any.

Per molt que Rajoy hagi sal­vat els mobles en aquesta ocasió, el seu par­tit és cons­ci­ent que la legis­la­tura s'haurà d'aca­bar abans d'hora. El PP i Rajoy poden acon­se­guir endar­re­rir el seu nau­fragi, però difícil­ment evi­ta­ran que tard o d'hora es des­es­pe­rin a l'illa deserta de Robin­son Cru­soe. Ni a Espa­nya, ni a Europa, ni al món tro­ba­ran el suport neces­sari perquè el par­tit més cor­rupte del con­ti­nent pugui con­ti­nuar sent hegemònic en un estat en què la democràcia és un valor que es pres­su­posa, però que sovint no es deixa exer­cir. Men­tres­tant, Cata­lu­nya camina deci­dida amb pas segur. Si no s'entre­banca, el seu futur pot ser un mirall per als bas­cos que volen alguna cosa més que quinze anys de pau fis­cal.