Forcadell, del TSJC al món

La pre­si­denta del Par­la­ment, Carme For­ca­dell, decla­rarà avui en qua­li­tat d'impu­tada davant del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya (TSJC) per un pre­sumpte delicte de deso­bediència, per haver admès a tràmit dues reso­lu­ci­ons pre­sen­ta­des per JxSí i la CUP sobre el referèndum d'auto­de­ter­mi­nació que s'ha de fer aquesta tar­dor. Pel mateix motiu, també han estat impu­tats els qua­tre mem­bres de la mesa del Par­la­ment que van votar a favor que aquesta reso­lu­ci­ons es pogues­sin deba­tre. Els cinc, doncs, són vícti­mes d'un pro­ce­di­ment polític que neix quan el govern espa­nyol deci­deix ata­car un pro­blema polític, el de l'encaix de Cata­lu­nya i Espa­nya, per la via judi­cial. El seu delicte, per­me­tre que el Par­la­ment faci política.

La presència de For­ca­dell al TSJC tor­narà a sor­pren­dre al món, com ja va pas­sar en la seva pri­mera com­pa­rei­xença. El món no entén que es pugui jut­jar un pre­si­dent d'una regió d'Europa per fer una con­sulta no vin­cu­lant o que es pugui ini­ciar un procés judi­cial con­tra una pre­si­denta d'un Par­la­ment euro­peu pel fet de per­me­tre que es debati la qüestió que actu­al­ment més pre­o­cupa en aquesta regió. No ens enga­nyem, el món, prin­ci­pal­ment, pre­fe­reix man­te­nir l'statu quo i no li agrada que hi hagi un ter­ri­tori que vul­gui exer­cir el dret d'auto­de­ter­mi­nació. Però, abans de res, el món no entén com és que no es pot votar. I, encara més, el món accep­tarà el resul­tat d'aquesta con­sulta, sigui quin sigui, com faran els cata­lans.

La inter­na­ci­o­na­lit­zació del procés ha estat motiu de burla en mol­tes oca­si­ons des del govern espa­nyol i els seus socis de Ciu­ta­dans i el PSOE. Cada cop, però, és més evi­dent que la feina s'està fent i que s'està fent bé. El dego­teig de polítics o enti­tats que pre­nen par­tit a favor que Cata­lu­nya voti no para de créixer. Ara fins i tot, el Foreign Office admet con­tac­tes amb Cata­lu­nya “que podrien moles­tar el govern espa­nyol”. Aquesta feina ha de seguir. La peda­go­gia mai sobra. Però l'Estat espa­nyol, amb la seva bar­ro­era manera de fer, ens està fent la feina. I avui en serà un altre exem­ple.