Qui canta... no pensa en Trump

El cos em demana opi­nar sobre la polèmica de la cam­pa­nya de pro­moció de la lec­tura de l'Icub, riure'm de la pre­tensió d'enviar lli­bres a Trump... La ment em dicta que el foc està apa­gat. De moment. Dono vol­tes a quin és el fet cul­tu­ral més des­ta­cat del dia i trio en con­sonància: el Fes­ti­val d'Euro­visió, que va començar el 1956 a Suïssa. Hi van par­ti­ci­par set països i es va can­tar en ale­many, francès, italià i neer­landès. A la final d'avui hi han arri­bat 26 països i en la majo­ria de casos can­ta­ran en anglès. Més de 200 mili­ons de tele­es­pec­ta­dors (pot­ser algun també és lec­tor, no ens mal­fiem) de 42 països segui­ran el fes­ti­val. A Espa­nya la repre­senta un noi de Saba­dell que ha rebut cla­te­llots abans de can­tar. I això que no l'asses­sora Mejide. Ni Trump.