Diminutius

Hi ha situ­a­ci­ons ridícules, ridículs espan­to­sos, ver­go­nyes ali­e­nes, catàstro­fes musi­cals i, després, molt més enllà, per­duda en l'infra­mon de l'estultícia, l'última cançó de Shakira. Les més ele­men­tals nor­mes de qual­se­vol poètica indi­quen que les pas­si­ons huma­nes, encara que siguin les més ele­men­tals (o pot­ser aques­tes encara amb més raó), s'han de dir a través de figu­res retòriques. És a dir: no puc escriure “t'estimo, t'estimo molt”, sinó inven­tar-me algun tipus d'excurs que parli d'aquesta esti­mació d'una manera un pèl més enre­ves­sada. Per dir “t'estimo, t'estimo molt” ja tenim l'ado­lescència, que és un estat on regna la imme­di­a­tesa. Després, amb més o menys encert, ten­dim a l'ara­besc. Shakira, no. La can­tant declara el seu amor a Piqué en un dels temes més abo­mi­na­bles de la història de la música. Bé, dei­xem-ho en la història de les lle­tres de cançons, per no entrar en un ter­ri­tori que no domino prou. No surt mai, el nom del fut­bo­lista, però en el vídeo és evi­dent que parla d'ell. Se la veu eufòrica d'haver arri­bat a aquest estat de pla­ci­desa con­ju­gal i per això deu tenir la neces­si­tat d'expan­dir l'ale­gria a l'uni­vers. I el des­criu així: “Mira que cosa bonita, que boca más redon­dita, me gusta esa bar­bita” i després no s'està d'infor­mar-nos que es va ena­mo­rar d'un home amb unes fac­ci­ons tan rotun­des i, alhora, des­cri­tes amb tants dimi­nu­tius. ¿Per què Shakira uti­litza amb tant de fer­vor i com­pulsió la peti­tesa: redon­dita, bar­bita, però també ratito o solito? És supe­rior a les meves for­ces i, quan em penso que ja no pot anar més enllà brama això: “Empe­ce­mos por un par (de fills), sola­mente te lo digo por si qui­e­res prac­ti­car.” I aquí no parlo de les supo­sa­des esce­nes pro­ca­ces del vide­o­clip, o de les hila­rants esce­nes romànti­ques de la mateixa gra­vació. M'estimo més callar.

A veure si ens ente­nem, podria haver callat des del començament. Ni em va ni em ve que aquesta noia canti tot això, tan mal­des­tre, però resulta que quan se m'apa­rei­xen dimi­nu­tius a gra­nel se'm dis­para la vesícula i segrego bilis negra. Em per­do­nin.