La història, Nadal, la història

Els que l'imi­ten al Polònia, solen recal­car que el con­se­ller Nadal, d'Obres Públi­ques, parla a poc a poc. És veri­tat, però això és perquè Nadal pensa molt el que diu. Les fra­ses li sur­ten redac­ta­des i fins i tot mati­sa­des, ple­nes d'insi­nu­a­ci­ons, iro­nies, sobre­en­te­sos i mur­ri­e­ria. Li sur­ten les parau­les no pas crues i pela­des, sinó cui­tes i gui­sa­des, amb salsa i tot. És el cas de les mani­fes­ta­ci­ons que va fer quan se li va pre­gun­tar sobre el referèndum de diu­menge, que ahir publi­cava aquest diari. Nadal va dir: «La com­bi­nació d'un gran entu­si­asme i par­ti­ci­pació jus­teta obli­guen a refle­xi­o­nar sobre el sen­tit d'una votació acla­pa­ra­do­ra­ment favo­ra­ble al sobi­ra­nisme i també sobre el sen­tit de tots els que no s'han sen­tit empe­sos a par­ti­ci­par en una votació d'aques­tes carac­terísti­ques.» Biju­te­ria fina. Aquests jocs amb els diver­sos sen­tits del mot sen­tit, aquest dimi­nu­tiu jus­teta, aquesta sub­til opo­sició entre «votació acla­pa­ra­do­ra­ment favo­ra­ble al sobi­ra­nisme» i «els que no s'han sen­tit empe­sos a par­ti­ci­par». Ho sap tot­hom i és pro­fe­cia: la sap llarga, el con­se­ller. «Jus­teta», Nadal, una par­ti­ci­pació que ha superat àmpli­a­ment el 25%, tot i que no s'ha pogut dis­po­sar del cens ni rea­lit­zar les vota­ci­ons en locals ofi­ci­als? Par­lem de la pro­pa­ganda? Quin pres­su­post s'ha inver­tit en pro­pa­ganda en aquesta con­vo­catòria? En les elec­ci­ons diguem-ne ofi­ci­als els par­tits gas­ten unes sumes fabu­lo­ses en pro­pa­ganda de tota mena i per tots els mit­jans per dei­xon­dir els elec­tors. Diners que, sovint, val més no saber quins camins han recor­re­gut. Sobre això sí que hauríem de refle­xi­o­nar. En l'arti­cle de dis­sabte demanàvem rigor i par­ti­ci­pació a l'hora de cele­brar la con­sulta. De rigor, sem­bla que n'hi ha hagut, i la par­ti­ci­pació ha estat accep­ta­ble, ate­ses les con­di­ci­ons, no pas «jus­teta». En les fra­ses del con­se­ller hi tro­bem a fal­tar un mot: història. Ell, abans que polític, fou his­to­ri­a­dor, catedràtic i tot. Com és que Nadal no ensumi el con­tin­gut històric de la jor­nada de diu­menge, que és el prin­ci­pal de tot? Tal vegada les espes­ses ferums de la política enter­bo­lei­xen el nas de l'his­to­ri­a­dor?