López Raimundo

No puc dir que vaig assis­tir a cap dels últims con­certs de Rai­mon al Palau de la Música. No perquè no tin­gui una altíssima estima a un can­tant del qual tinc unes quan­tes cançons impre­ses al cor de la memòria. Sen­zi­lla­ment, i a la vegada estra­nya­ment, em va pas­sar per alt com­prar una entrada. I és així que em vaig con­for­mar veient i sen­tint el seu últim con­cert, bellíssim i tan sere­na­ment emo­tiu, a través de TV3. El cas és que una de les cançons que, entre tan­tes, m’agra­den espe­ci­al­ment és T’he cone­gut sem­pre igual com ara, que va arri­bar poc abans dels bisos i pre­ce­dida de la versió en català de Te recu­erdo Amanda. Un cop va aca­bar de can­tar Et recorde Amanda, Rai­mon va expli­car les cir­cumstàncies en què va conèixer el tema de Víctor Jara, fer-lo seu i inten­tar pro­pa­gar-lo a les aca­ba­lles de la dic­ta­dura fran­quista: una estada al Xile del govern d’Allende, una reve­lació ful­gu­rant de la bellesa d’aquesta cançó que va voler fer seva duent-la a la pròpia llen­gua, una nova enso­pe­gada amb la cen­sura fran­quista que, dei­xant pas­sar pri­mer l’enre­gis­tra­ment en un disc, va pro­hi­bir-ne la pre­sen­tació en des­co­brir qui era el can­tant xilè. Tot seguit, va pre­sen­tar T’he cone­gut sem­pre igual com ara, sense nome­nar-ne el títol, com un home­natge a tots aquells que van llui­tar en clan­des­ti­ni­tat con­tra la dic­ta­dura.

Em va estra­nyar que Rai­mon no digués que la cançó va ins­pi­rar-la, i per això hi està dedi­cada, Gre­go­rio López Rai­mundo, líder històric del PSUC que va viure i llui­tar molts anys en clan­des­ti­ni­tat con­tra el fran­quisme: “Els cabells blancs, la bon­dat a la cara, els lla­vis fins dibui­xant un som­riure.” Però pot­ser encara més que no hi fes referència el comen­ta­rista de TV3, que va dir que, amb aquesta cançó, Rai­mon expres­sava la seva soli­da­ri­tat amb els que han llui­tat i encara llui­ten per les lli­ber­tats. Sí, tenint pre­sent una per­sona con­creta, la cançó pren una dimensió col·lec­tiva: “Tots els que llui­ten i que, com tu, calla­da­ment tre­ba­llen.” No obli­dem, però, els noms dels comu­nis­tes que van llui­tar con­tra el fran­quisme.