El cosí de Godard

Des de l'any pas­sat, el pre­si­dent del Perú és Pedro Pablo Kuczynski. Encara que­den pin­ta­des con­vi­dant a votar PPK, acrònim del seu nom i del seu par­tit, Peru­a­nos Por el Kam­bio. La k, resi­dual en cas­tellà o en català, fa infor­mal i una mica rebel i anti­sis­tema. El seu pare era un ale­many d'orígens polo­ne­sos. Per part materna, és cosí de Jean-Luc Godard. La mare de Kuczynski i el pare del cine­asta suís que ha fet la car­rera a França eren ger­mans. Què en pen­sen els peru­ans del seu pre­si­dent? Segons les enques­tes que publi­quen els dia­ris, al cap d'un any de man­dat manté el pres­tigi, encara que jus­tet. “El tro­bem poc popu­lista.” Dec fer cara de sor­presa, perquè el meu inter­lo­cu­tor matisa: “Poc pater­na­lista.” “Popu­lista, pater­na­lista?” “Ens agra­den els pre­si­dents pròxims, i aquest no ho és gaire.” Massa tècnic. Tota la vida, ja des del remot pre­si­dent Belaunde Terry, ha ocu­pat llocs gover­na­men­tals de caràcter tècnic i poca vis­to­si­tat. Ara acaba d'ence­tar a la tele­visió un pro­grama que li ha de ser­vir per pro­jec­tar-se. N'ha fet dos: s'asseu amb un minis­tre, i hi dia­loga. Vaig veure imat­ges del segon: s'hi esforça però no es treu de sobre la plàcida i cal­vi­nista ascendència materna. És clar que, sent també suís, el seu cosí germà ha fet tro­nar i ploure, en el cine francès. “Però no esteu escar­men­tats de pre­sidències pater­na­lis­tes o popu­lis­tes? Molts dels que van com­plir els requi­sits són a la presó, com Alberto Fuji­mori, o sota greu sos­pita: Alan García, Ale­jan­dro Toledo...” Alan García va popu­la­rit­zar els bal­co­na­zos. Sor­tia a tots els bal­cons del camí i feia exhi­bició d'eloqüència. “Dadme un balcón y seré pre­si­dente”, s'havia avançat a dir José M. Velasco Ibarra, pre­si­dent cinc vega­des de l'Equa­dor. “Fuji­mori el vam ele­gir perquè era japonès.” Els peru­ans admi­ren els japo­ne­sos, que for­men una colònia nom­brosa. “Els atribuïm les vir­tuts que ens fal­ten: ordre, seri­o­si­tat, bona gestió...” Fuji­mori és a la presó per actu­ació delic­tiva. S'hi ha fet vell, hi ha emma­lal­tit, i molta gent al Perú reclama a PPK que el deixi anar a casa. El res­pec­ten perquè va der­ro­tar Sen­dero Lumi­noso i va obrir el país al turisme. Els més par­ti­da­ris de la mesura pie­tosa, els mem­bres del seu propi par­tit, pri­mera força opo­si­tora al Par­la­ment, són els que la difi­cul­ten: exi­gei­xen que s'acom­pa­nyi d'un indult per­so­nal. La llei no ho per­met, i la figura de Fuji­mori empre­so­nat ser­veix a l'opo­sició per des­pres­ti­giar l'actual pre­si­dent, encalçat també per haver col·labo­rat en governs d'ante­ces­sors seus cor­rup­tes. Aquest era el gran debat al Perú aquests dies. No es par­lava de res més. En una infor­mació minúscula i com de rutina al diari vaig lle­gir que el govern empren­dria mesu­res con­tra la misèria into­le­ra­ble que en alguns arti­cles d'aquesta sèrie peru­ana que avui acaba els he des­crit.