L’amic

Recordo el premi Pru­denci Ber­trana de l’any 2009. Va gua­nyar-lo Màrius Carol amb L’home dels pija­mes de seda, una novel·la sobre l’estada de Tru­man Capote a Palamós quan escri­via A sang freda. Jo era un dels mem­bres del jurat. No vaig votar per aquesta novel·la. N’hi havia una altra que m’agra­dava més. Devia defen­sar-la amb tanta vehemència que uns mesos més tard, pot­ser per res­ca­ba­lar-me, l’Ester Pujol, que lla­vors tre­ba­llava a Edi­ci­ons 62, va con­vi­dar-me a la pre­sen­tació a la premsa giro­nina de L’home dels pija­mes de seda. “He pen­sat que t’agra­da­ria.” Era un dinar a l’Hotel Trias, de Palamós. Jo, lla­vors, encara tre­ba­llava en un ins­ti­tut. A la vida, si vols ser un xic lliure, millor que et gua­nyis les gar­ro­fes sense haver de dema­nar gai­res favors. Vaig arri­bar tard, quan s’entau­la­ven. “Seu aquí”, em va dir l’Ester. Aquí, era al cos­tat d’un home que interes­sava força més als peri­o­dis­tes que no pas Màrius Carol, el premi Ber­trana o, per des­comp­tat, jo mateix. Aquell home es deia San­dro Rosell. Com tot­hom, jo sabia que feia uns mesos que havia ple­gat de la direc­tiva blau­grana que pre­si­dia Laporta. Però segu­ra­ment era dels pocs que encara no sabia que estava començant a dis­pu­tar a Laporta la pre­sidència del Barça i que el diari que diri­gia Màrius Carol l’aju­dava molt. Amb Rosell vam par­lar del mas que aca­bava de com­prar a Caçà de Pelràs perquè jo de fut­bol no en sé prou i perquè, per dife­rents motius, ni a ell ni a mi no ens interes­sava par­lar de l’últim premi Ber­trana. Mesos més tard, els socis del Barça van votar Rosell. Com que per motius fami­li­ars resulta que jo en soc soci, no em fa res dir que vaig votar per Joan Laporta. Ja ho veuen, doncs. De moment soc dels que han anat per­dent. Però que bé poder votar! Hi estem d’acord, amic Màrius?