Pau, amor... i memòria

Per pri­mera vegada en molts mesos el desig de tots els patu­mai­res és unànime. Després d’uns mesos de crisi, polèmiques i can­vis, el debat queda apar­tat per uns dies (o ho hau­ria de que­dar). Cal una Patum lluïda, una Patum emo­tiva i una Patum que, per uns dies, faci obli­dar tot el des­ga­vell que hi ha al dar­rere des de prin­ci­pis d’any. Si Berga no ho acon­se­gueix, la festa farà el ridícul. I el farà molt més del que ho ha fet fins ara. Perquè ara, durant cinc dies, sí que serem el cen­tre de totes les mira­des. Cal posar en relleu tot el que ha fet pos­si­ble una festa reco­ne­guda per la Unesco. Ara bé, que la Patum sigui flors i vio­les no vol dir que ens obli­dem dels deu­res pen­dents. Però, això, que sigui pas­sat Cor­pus.