Contenidors plens

Tinc una ren­glera de con­te­ni­dors de les escom­bra­ries gai­rebé davant de casa. No és gaire agra­da­ble i danya la visual, però m’estal­via d’anar amb les bos­ses dels detri­tus gaire lluny del car­rer. Altres veïns han de fer recor­re­guts més peno­sos per arri­bar al punt que tinc a tocar. He dit “escom­bra­ries” perquè la gene­ra­li­tat dels lec­tors m’enten­guin, però a Mataró dels resi­dus que les cases gene­ren sem­pre n’hem dit “brossa”. No em faig il·lusi­ons: pot­ser és perquè s’apro­xima a “basura”. El “cubu de la bas­sura”, diu un parent de Bar­ce­lona. A Bar­ce­lona, pel major cos­mo­po­li­tisme, les engan­xen totes. Als pobles ens refi­nem més o som més obser­va­dors de la llen­gua de “page­sos” que Fabra va orde­nar. Fabra diu, i no el treus d’aquí ni en les accep­ci­ons, que “brossa” és el “con­junt de fulles, bran­qui­llons i altres des­pu­lles dels vege­tals escam­pats, api­lo­tats, etc.”. Res d’espi­nes de peix o pols, que són “escom­bra­ries”. Fabra expulsa els de Mataró del dic­ci­o­nari. “Tenir una brossa a l’ull”, exem­pli­fica. Jo hi tinc la biga dels cinc con­te­ni­dors arren­gle­rats davant de casa.

Des de fa un temps, posem uns pocs mesos, el con­te­ni­dor del paper sobreïx. Passa el camió que el buida, i al cap de poc temps torna a ser ple, i els papers i els car­tons es pre­sen­ten en forma d’escam­pall a l’exte­rior. No fa bonic, però ens n’hem d’ale­grar perquè fa pròsper. Els con­te­ni­dors de la brossa, com la major cir­cu­lació de cot­xes per les auto­pis­tes i les grues de la cons­trucció que es comen­cen a ele­var en el pai­satge, indi­quen que la crisi econòmica comença a ser superada. Més capses sig­ni­fica més con­sum, més ale­gries. Durant uns anys aquest con­te­ni­dor només s’ha omplert i ha ves­sat el dia de Reis cap al mig­dia. Ara hi veig cada dia mol­tes capses de vi i xam­pany, la majo­ria pro­vi­nents, suposo, dels res­tau­rants que hi ha per la zona. S’ha d’anar al con­te­ni­dor del vidre per com­ple­tar la infor­mació: comença a estar ple com mai d’ampo­lles. El camió que el buida causa un estrèpit a qual­se­vol hora del dia o de la nit, però de la con­ta­mi­nació acústica també ens n’hem d’ale­grar, si és senyal de més con­sum i riquesa. També hi veig dia­ris. Es tor­nen a lle­gir dia­ris? Em sem­bla que són els meus del dia bans. Els altres con­te­ni­dors, els de matèria orgànica o de rebuig, són menys acces­si­bles: les espi­nes de peix, són de llo­barro i no de sar­di­nes? Hi ha res­tes de lla­gosta i caviar? Pol­sim d’or?

Són con­te­ni­dors tan­cats i soter­rats, d’aquells que tenen forma de bústia i que es van inven­tar per raons higièniques i perquè els indi­gents no els reme­nin ni hi cai­guin dins. Els indi­gents esta­rien con­tents de com­pro­var que el país pros­pera. Ja ho com­pro­ven: recu­llen els papers i car­tons escam­pats, els car­re­guen en un car­ret del super­mer­cat i se’n van car­rer enllà.