La cara

No hi ha res com pen­sar en clau d'imatge per enten­dre la manera de pro­ce­dir dels polítics. «Hem de donar bona imatge», «no podem donar aquesta imatge», «hem de recon­duir la imatge», «quina imatge estem donant» i mol­tes de sem­blants són refle­xi­ons que en l'acti­vi­tat política fa temps que han ocu­pat el lloc d'allò que algun dia se'n va dir ide­o­lo­gia. Tam­poc és que sàpiga greu que segons qui­nes ide­o­lo­gies esti­guin en desús, però pot­ser sí que en sap que la pre­o­cu­pació per la imatge hagi arra­co­nat la pre­pon­derància de les con­vic­ci­ons. Dit d'una alta manera, la forma importa més que el fons. Un dels tòpics que és una veri­tat com un tem­ple. I amb la imatge hi ha les enques­tes. Les enques­tes són el mirall on els polítics mesu­ren la seva imatge i el punt de par­tida de la seva actu­ació. Així, no cal tenir idees pròpies ni con­vic­ci­ons. La cons­trucció de la imatge és fona­men­tal, i hi ha prou empre­ses espe­ci­a­lit­za­des perquè els polítics s'hagin de limi­tar pràcti­ca­ment només a donar la cara. En aquest aspecte Sil­vio Ber­lus­coni és en ell mateix un com­pendi de tota la classe política uni­ver­sal. Sí, ja ho sé, no s'ha de gene­ra­lit­zar perquè hi ha polítics de tota mena i bla, bla, bla. La qüestió és que Ber­lus­coni seria (és?) el pro­to­tip, el mot­lle d'on es fan les còpies. A Itàlia tenen fama d'exa­ge­rats i per això s'entén que l'ori­gi­nal sigui l'ori­gi­nal i les còpies siguin les còpies. El que els altres polítics es fan als car­tells elec­to­rals -els líftings-, Ber­lus­coni s'ho fa a sobre. Bé, s'ho fa fer a sobre. Es pot pen­sar, dir i fer el que es vul­gui, però la bona imatge és fona­men­tal. Per això Ber­lus­coni ja ha pas­sat unes quan­tes vega­des per la sala d'ope­ra­ci­ons i és el pri­mer que tor­narà a fer un cop ha sor­tit de l'hos­pi­tal per culpa de la cara nova que li va fer Mas­simo Tar­ta­glia amb la repro­ducció del Duomo de Milà. No em diguin que tot ple­gat no con­vida a una inter­pre­tació simbòlica sobre el que és la política avui dia. Això sí, el que no ha per­dut Ber­lus­coni és el cinisme: «Si amb el que ha pas­sat acon­se­guim un clima polític més tran­quil i honest, el meu dolor no haurà estat inútil.» S'ha de tenir molta cara, i això no és cap metàfora.