Bob Dylan copia

Spark­No­tes s’assem­bla a El Rincón del Vago, però és més ben fet. Més modern, més clar, amb més mit­jans. Spark­No­tes és ame­ricà, El Rincón del Vago, espa­nyol. No hi ha qüestió ele­men­tal d’un nivell mitjà d’ense­nya­ment que no hi sigui. I com que, tal com va recor­dar-nos l’esti­mat Pedro Sánchez diu­menge pas­sat, els espa­nyols ens esti­men tant, a El Rincón del Vago també els alum­nes cata­lans –i els pro­fes­sors!– hi tro­ben notes, resums, comen­ta­ris, anàlisis i fins i tot exàmens de llen­gua o de lite­ra­tura cata­la­nes. A mi mateix, fa uns anys, un alumne d’allà on diuen que l’Empordà és el Gironès va pre­sen­tar-me un tre­ball sig­nat per ell, però escrit en valencià de l’Horta. Bé. Aquell dia recordo que vam aca­bar ente­nent que tots par­lem un dia­lecte o un altre. I que ningú no parla ben bé igual. Ara els d’Esto­colm han des­co­bert que Bob Dylan –o el negre que li va escriure el text– va ser­vir-se de Spark­No­tes per redac­tar el dis­curs d’accep­tació del premi Nobel de lite­ra­tura. I, en l’arti­cle on el peri­o­dista del diari català escri­via aquesta notícia, era fàcil veure que pla­gi­ava fra­ses d’un arti­cle en anglès ame­ricà sobre això mateix que es troba pel Goo­gle. Ai, l’ori­gi­na­li­tat! Tot­hom es pensa que és únic fins que des­co­breix que hi ha els altres. I fins i tot fins que des­co­breix que n’hi ha hagut que han vis­cut abans que arri­bes­sin ells, que això molts dels que no arri­ben als qua­ranta anys sem­bla que no ho sàpiguen. No sé què faran els d’Esto­colm, ara. Posats a inno­var, pot­ser que l’any vinent donin el Nobel de lite­ra­tura a un dels qua­tre estu­di­ants que van idear Spark­No­tes. Total, això dels pre­mis fa temps que no s’ho creu ningú. I segur que a qual­se­vol d’aquells qua­tre li faria gràcia saber que estava fent lite­ra­tura i no un por­tal web a la xarxa.