El miratge del PSOE

Un sos­pir. És el que ha durat viva la il·lusió d’aquells que veien en Pedro Sánchez una pos­si­ble escletxa per arri­bar a una via de solució en el procés català. Una de les pri­me­res coses que va fer el de nou secre­tari gene­ral del PSOE va ser aga­far el telèfon per garan­tir al pre­si­dent espa­nyol el seu ja cone­gut rebuig al referèndum i, poc després, es va sumar als de Mari­ano Rajoy i Albert Rivera per dei­xar que la comissió de l’ope­ració Cata­lu­nya ago­nitzés al Congrés. Després, va venir el congrés dels soci­a­lis­tes. La pro­posta de Sánchez es limita a refor­mar la Cons­ti­tució per dei­xar-hi constància que Espa­nya és un estat plu­ri­na­ci­o­nal, una oferta en blanc i negre que ignora, de nou, que un 80% dels cata­lans vol deci­dir a les urnes. Al PSC hi ha qui n’és cons­ci­ent. Mal­grat les direc­trius de la cúpula de no col·labo­rar amb l’1-O, alguns dels seus alcal­des, com el de Ter­rassa, Jordi Ballart, ja han aler­tat que no són ningú “per pro­hi­bir el dret a vot” i la de Santa Coloma de Gra­me­net, Núria Par­lon, avi­sava que caldrà apel·lar a la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal si l’exe­cu­tiu esta­tal prem el botó de l’arti­cle 155, el de la sus­pensió de l’auto­no­mia. La reacció del PSOE ha estat imme­di­ata. I en forma d’amenaça als seus: hi haurà san­ci­ons per a qui coo­peri amb el referèndum. La pri­o­ri­tat, per als de Fer­raz, és el com­pli­ment de la carta magna. Si, per un ins­tant, algú hi ha vist alguna cosa més, era un miratge.