Les urnes, de cartó

Ho han expli­cat de manera tan con­fusa i de la con­fusió n’han sor­tit tan­tes elu­cu­bra­ci­ons que no he aca­bat d’acla­rir quin con­flicte hi ha hagut amb les urnes que s’han de situar sobre les meses elec­to­rals el dia pri­mer d’octu­bre. El pre­cep­tiu con­curs per esco­llir l’empresa que les havia de sub­mi­nis­trar ha resul­tat desert, un cop ober­tes les pli­ques, perquè les dues indústries con­cur­rents no com­plien els requi­sits. No els com­plien, com han dit alguns, perquè van rebre pres­si­ons de l’Estat per inhi­bir-se? Si és aquest el cas: per què es van pre­sen­tar? Les empre­ses neguen les pres­si­ons, però n’hi va haver, de manera pública, quan un minis­tre va amenaçar qual­se­vol indus­trial que tre­ballés per al referèndum. Alguns diuen també que el govern volia que quedés desert perquè té pen­sada una altra fórmula per obte­nir l’objecte impres­cin­di­ble. Si fos així, per què orga­nit­zava el con­curs i s’expo­sava a la crítica de l’opo­sició i al des­con­cert dels ciu­ta­dans? Volien exo­ne­rar la con­se­llera Borràs del delicte d’adqui­sició de què és acu­sada? Quina és la fórmula alter­na­tiva? ¿Llo­ga­ran les urnes a un país estran­ger o a una casa de llo­gar-ne, si és que exis­teix? Opta­ran pel cartó?

Quin pro­blema té el cartó? Ens dei­xem impres­si­o­nar massa per la crítica i la mofa dels adver­sa­ris. La con­sulta del 9-N que diuen que la del pri­mer d’octu­bre no n’ha de ser la rèplica es va fer amb urnes de cartó. Els adver­sa­ris van dir que tot l’acte d’aquell dia res­po­nia a aquest mate­rial: poc con­sis­tent, fun­gi­ble, de capsa de xiru­ques... Pot­ser és que per línia indi­recta vinc del ram pape­rer, però a mi em sem­bla que el cartó és un mate­rial molt noble i també molt natu­ral. Més que el meta­cri­lat que per fer callar les crítiques dels adver­sa­ris s’exi­gia a les empre­ses del con­curs frus­trat. Sem­pre ens volem emmi­ra­llar amb Europa, i sem­pre en tenim una idea equi­vo­cada: “A Europa fan les elec­ci­ons en diu­menge.” I a Gran Bre­ta­nya, matriu de la democràcia moderna, les fan en dijous. Molts països euro­peus usen urnes de cartó i fins i tot arte­fac­tes que sem­blen con­te­ni­dors de les escom­bra­ries. Abans les elec­ci­ons es feien amb urnes de vidre i fusta. Del vidre es va pas­sar al plàstic, que l’imita. Per què no al cartó, que recull del vidre i la fusta l’aire d’arte­sa­nia?

Als anys sei­xanta i setanta, el meta­cri­lat es va impo­sar. Se’n feia mobi­li­ari de cases i ofi­ci­nes. Alguns artis­tes el van tre­ba­llar. Els col·lec­ci­o­nis­tes que en van adqui­rir obra ara es tro­ben amb uns objec­tes que han bai­xat molt de valor, i que aquells artis­tes han tor­nat a la fusta, al mar­bre, al ferro, a la tela o al paper. Diuen que la con­fecció d’urnes de cartó és tan barata i sen­zi­lla que no cal con­vo­car con­cur­sos ni grans empre­ses, com més grans més fràgils. Doncs enda­vant amb el cartó.