Ai, els barcelonins

Després dels con­flic­tes en “l’apas­si­o­nant món de la pare­lla” que el Dr. Soler trac­tava tan bé en l’ino­bli­da­ble Per­so­nes huma­nes, pot­ser no n’hi ha cap altre de tan apas­si­o­nant com el que man­te­nen els bar­ce­lo­nins amb l’apas­si­o­nant món del turisme. En només una set­mana dues enques­tes de les que encar­rega habi­tu­al­ment l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona ens indi­quen, a mode de titu­lar, que el turisme ja és el pri­mer pro­blema per als bar­ce­lo­nins i que el turisme és la segona font de con­flic­tes de con­vivència segons els bar­ce­lo­nins, i segu­ra­ment també rela­ci­o­nada amb la pri­mera clas­si­fi­cada, el soroll dels veïns, i la ter­cera, el soroll al car­rer.

D’entrada, ja se sap que les enques­tes, curi­o­sa­ment o no, sem­pre solen res­pon­dre als interes­sos de qui les encar­rega. I també, com pre­cisa molt bé Iván Vila, el redac­tor d’aquest diari que ha infor­mat dels dos temes, sur­tin els resul­tats que sur­tin, els que manen i els que estan a l’opo­sició els inter­pre­ten també al seu interès: el govern de Colau diu ara que aques­tes per­cep­ci­ons el legi­ti­men per com­ba­tre els exces­sos i l’opo­sició diu que aquests per­cen­tat­ges reve­len que la política que hi aplica el govern és nefasta. Des d’un punt de vista polític, doncs, el tema em des­in­te­ressa, perquè ni uns ni altres par­len real­ment del turisme. Poli­ti­que­gen, com en tants altres afers.

La qüestió del turisme a Bar­ce­lona està més en mans dels que hi fan negoci o bus­quen fer-n’hi. I aquests, segu­ra­ment amb hon­ro­ses excep­ci­ons, sí que només en tenen un, de pro­blema: els bar­ce­lo­nins. Com més turis­tes, millor. Per a ells, Bar­ce­lona seria un paradís per al turisme si no fos pels bar­ce­lo­nins. Sí. Si no fos pels bar­ce­lo­nins, els turis­tes podrien anar en bici­cleta i en manada per on vol­gues­sin. No només per les vore­res, com ara, sinó també per la calçada i, fins i tot, pels car­rils bici. Si no fos pels bar­ce­lo­nins, els segways, els pati­nets elèctrics o aquells cot­xets de tres rodes i dues pla­ces podrien tenir via lliure sense cap via­nant ni con­duc­tor que els molestés. Si no fos pels bar­ce­lo­nins que volen viure on han vis­cut sem­pre, les immo­biliàries no els hau­rien de fer fora dels pisos per llo­gar-los als turis­tes mul­ti­pli­cant el llo­guer. Si no fos pels bar­ce­lo­nins que encara hi van a com­prar, el mer­cat de la Boque­ria (i els altres) podria ser tot sen­cer un parc temàtic. Si no fos pels bar­ce­lo­nins, tots els comerços podrien ser de mar­ques de moda i la Ram­bla es podria embas­tar­dir fins a l’extrem. Si no fos pels bar­ce­lo­nins que ho tro­ben de mal gust, els turis­tes podrien anar des­pu­llats pel car­rer, con­ver­tir en rues els comi­ats de sol­te­ria i vomi­tar on els vingués de gust. Ai, els bar­ce­lo­nins (també els sobre­vin­guts, com ara jo), que ens quei­xem per tot. Ho diuen les enques­tes.