Opinió

De set en set

Ensenyar

Una per­sona molt pròxima ha posat fi a la seva tasca docent després d’exer­cir-la durant més de trenta-cinc anys en l’ense­nya­ment públic de secundària. És a dir, es jubila, amb les ganes que poden ima­gi­nar, però també amb una certa recança: sent que deixa de “fer clas­ses”, com en diem, quan tot just n’ha après. Com en el cas de tants altres pro­fes­sors, li ha cos­tat temps, esforç i dedi­cació. No podia ser d’una altra manera. D’ense­nyar, com d’apren­dre, mai se’n sap prou. Per això s’ha de ser humil, per reconèixer-ho i esmerçar-hi esforços, i a la vegada ser audaç, generós, infa­ti­ga­ble. És una feina huma­nista en con­tra del nihi­lisme. Demana fer-la amb il·lusió, amb espe­rança i fins i tot amb fe: creure en el seu sen­tit, creure que, encara que hi hagi casos en què totes les cir­cumstàncies sem­blen adver­ses, es podrà trans­me­tre alguna cosa que aju­darà a qui la rep. No s’ha de donar res per per­dut. No s’ha de defa­llir mai. Tot i això, és pos­si­ble sen­tir frus­tració, neguit i impotència. Per molt que s’hi esforci, el pro­fes­so­rat (a més d’estar sub­jecte a les limi­ta­ci­ons i errors humans) no pot superar cer­tes cir­cumstàncies indi­vi­du­als i tants de pro­ble­mes soci­als. L’edu­cació no és una solució a tot. Tan­ma­teix, a través seu, poden apor­tar-se conei­xe­ments diver­sa­ment útils, valors que aju­den a viure i a fer-ho en soci­e­tat. Aquesta apor­tació sovint no és imme­di­a­ta­ment visi­ble, però a vega­des es per­cep viva­ment en detalls: algú que ha après una cosa que li cos­tava o algú altre que ha adqui­rit un com­por­ta­ment que el fa sen­tir més a prop dels com­panys. Tot el sen­tit social de l’edu­cació ho és encara més si és pública. S’ha valo­rat que, en les pro­ves de selec­ti­vi­tat a Cata­lu­nya, qua­tre de les sis millors notes són d’estu­di­ants de cen­tres públics. D’acord. Però també és una tasca impor­tant de l’ense­nya­ment públic fer atenció a tots els altres: als que no tin­dran mai grans notes, als que, sense ell, esta­rien con­dem­nats al no-res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia