La clau, la participació

Ara que ja està pre­sen­tada la llei del referèndum i a l’espera de conèixer, a finals de juliol, el con­tin­gut de la llei de tran­si­to­ri­e­tat naci­o­nal, cal con­cen­trar els esforços perquè hi hagi la màxima par­ti­ci­pació l’1-O. La clau del referèndum és la par­ti­ci­pació, perquè serà aquesta la que legi­timi el resul­tat de la con­sulta. I això suposa no només mobi­lit­zar la gent del sí, sinó també la del no. L’Estat espa­nyol, millor dit el PP, el PSC-PSOE i C’s, amb la seva malal­tissa nega­tiva a la cele­bració del referèndum, no fa altra cosa que negar a aquells que no volen una Cata­lu­nya inde­pen­dent el dret a pro­nun­ciar-se. Aquells que volen votar no hau­rien de recla­mar el seu dret a dir-hi la seva, és la democràcia. Les dar­re­res enques­tes demos­tren que hi ha més gent a favor del referèndum, sigui uni­la­te­ral o no, que votants del sí. Tenen dret a deci­dir i, molts volen votar per deci­dir el seu futur polític. I les for­ma­ci­ons polítiques que se suposa que els repre­sen­ten els neguen la pos­si­bi­li­tat d’exer­cir el seu a mani­fes­tar-se. El govern no ha apun­tat quina seria la xifra òptima de par­ti­ci­pació, si bé es con­si­dera que cal­dria superar la regis­trada en la con­sulta del 9-N, que va ser de 2,3 mili­ons. Hi ha qui diu que cal­dria arri­bar als 3 mili­ons. L’èxit del referèndum dependrà de la força de la gent, la del sí i també la del no. El dret a deci­dir és de tots i per a tots, i qui furta aquest dret als ciu­ta­dans no pot ser con­si­de­rat un demòcrata.