Girona és aigua

La tromba d’aigua i pedra del diven­dres 30 de juny és d’aquells epi­so­dis mete­o­rològics que pas­sa­ran a la història de la ciu­tat de Girona. Poc més de mitja hora va ser­vir per col·lap­sar la capi­tal giro­nina com era impen­sa­ble per cap ciu­tadà. L’epi­sodi només és com­pa­ra­ble a la forta nevada del 2010, quan els flocs blancs van col·lap­sar no només la ciu­tat, sinó tota la comarca i van dei­xar milers d’abo­nats sense llum durant hores, o dies segons el cas. Veure els car­rers de bona part de la ciu­tat com autèntics rius van donar una nova estampa de la impre­vi­si­bi­li­tat dels fenòmens atmosfèrics. Els infor­mes del canvi climàtic i les seves con­seqüències a Cata­lu­nya indi­quen que cada cop seran més habi­tu­als plu­ges extre­mes i períodes de sequera més per­llon­gats en el temps. Per això, és bo pen­sar que la impre­vi­si­bi­li­tat d’un epi­sodi com aquest no pot per­me­tre que tot­hom en pren­gui nota per actuar de manera pre­ven­tiva. Les imat­ges de l’aigua i el gel cam­pant per pràcti­ca­ment tota la ciu­tat sem­bla­ven tre­tes de les arquetípiques inun­da­ci­ons de l’Onyar al Barri Vell i només fal­tava veure la pira­gua remun­tant el car­rer Argen­te­ria com una de les foto­gra­fies icòniques en una de les cícli­ques inun­da­ci­ons d’aquest riu esqui­fit que es torna poderós a capritx dels déus atmosfèrics.

L’afec­tació a comerços, vehi­cles i la ciu­tat encara fan anar de cor­coll els pèrits de les asse­gu­ran­ces. Segu­ra­ment, la tem­pesta per­fecta no es tor­narà a repe­tir en molts anys i caurà en l’oblit dels gover­nants i dels ciu­ta­dans. Només els mit­jans en recor­da­ran l’epi­sodi d’aquí un any, cinc o quan se’n cele­bri el pri­mer decenni. Però la impre­vi­si­bi­li­tat dels fenòmens mete­o­rològics posa sobre la taula un perill latent que té la ciu­tat: la pla­ta­forma de la plaça Cata­lu­nya és un entre­banc per al curs flu­vial de l’Onyar. És cert que els estu­dis pale­sen que el perill que una vin­guda torni a inun­dar part del nucli antic com pas­sava abans que els pan­tans regis­sin i con­tro­les­sin al detall els cabals d’aquesta ferida aquosa que creua ciu­tat és d’un cop cada 500 anys. Ens pot sem­blar poc pro­ba­ble que passi i el fet que aquest període de retorn sigui tan dila­tat en el temps per­met obviar un perill real que té la ciu­tat. El pro­jecte Qua­tre rius i una sèquia feia una pro­posta alter­na­tiva a l’actual plaça Cata­lu­nya i pot­ser ha arri­bat l’hora de posar fil a l’agu­lla. La pluja de l’altre dia ens va tor­nar a recor­dar que Girona és aigua per tots cos­tats.