Comissions espectacle

Qua­tre comis­si­ons d’inves­ti­gació al Congrés i al Senat ober­tes simultània­ment. Per què? Se suposa que per des­ta­par les cla­ve­gue­res de l’Estat, per conèixer a fons la cor­rupció del PP i even­tu­als irre­gu­la­ri­tats en el finançament, en gene­ral, dels par­tits polítics, i per des­ta­par l’ori­gen de la bor­rat­xera que va tenir com a res­saca el res­cat del sis­tema finan­cer de l’Estat. Fins aquí, tot té molt de sen­tit. Són dife­rents epi­so­dis en què la gestió dels exe­cu­tius del PP i del PSOE ha tin­gut molt a veure. I la intenció d’aquest for­mat par­la­men­tari és extraure’n les opor­tu­nes lliçons perquè la història no es repe­teixi i, si pot ser, exi­gir res­pon­sa­bi­li­tats polítiques a qui per­to­qui. A hores d’ara, però, totes i cadas­cuna de les comis­si­ons en marxa van pel camí que només se’n recordi l’esti­ra­bot i la gro­lle­ria; és a dir, l’espec­ta­cle ofert per alguns dels com­pa­rei­xents. L’octo­ge­nari Rosendo Naseiro a la de la cor­rupció del PP o l’excap de l’Ofi­cina Anti­frau Daniel de Alfonso a la del Minis­teri de l’Inte­rior són dos dels clars expo­nents d’aquest xou. I que, en el cas de la inves­ti­gació sobre l’ope­ració Cata­lu­nya, només haurà ser­vit per des­ta­par misèries, però en cap cas no s’hi haurà pogut arri­bat al fons. La comissió que té com un dels pro­ta­go­nis­tes Jorge Fernández Díaz s’ha tan­cat a cor­re­cuita i sense dei­xar pos­si­bi­li­tats que els par­tits en con­tinuïn esti­rant el fil. I la resta d’òrgans van pel camí de que­dar-se en l’anècdota o en la més abso­luta bui­dor.