Capsec

Capsec forma un muni­cipi amb els poblets i llocs de Sucar­rats, Hos­tal Nou, Santa Mar­ga­rida, Sant Pere Espuig, el Clot, Sant Sal­va­dor de Bia­nya, Vall del Bac i Cas­te­llar de la Mun­ta­nya. Hi he anat per a una tro­bada amb amics, no hi havia estat mai. A par­tir del tren­cant a Llo­ca­lou, en el tra­jecte de qua­tre quilòmetres fins a l’església de Sant Martí de Capsec (car­re­tera asfal­tada, estreta, on no hi cap ni un revolt més), m’anava fent l’efecte que allà dalt no hi tro­ba­ria ningú, que el racó era massa per­dut i arra­co­nat, que la tro­bada devia ser un malentès. Però sí: ja havia arri­bat tot­hom i nosal­tres érem els últims.

Encara avui dia queda una certa tendència a usar la paraula pagès en sen­tit des­pec­tiu i gro­tesc que anys enrere algú donava a la paraula. Un cert sen­tit pot­ser vela­da­ment des­denyós encara exis­teix, i és cor­rent de tro­bar-lo més aviat entre per­so­nes cul­ti­va­des, en les grans aglo­me­ra­ci­ons urba­nes. Josep Pla ho escri­via fa anys, i encara val: en aques­tes aglo­me­ra­ci­ons s’hi tro­ben algu­nes per­so­nes pedan­tes­ques que ten­dei­xen  a creure que el seu pai­satge urbà –gene­ral­ment hor­ri­ble– és el melic del món i el desi­deràtum de totes les qua­li­tats i quan­ti­tats.  I l’home­not de Llo­friu se’n fot ober­ta­ment; acon­se­lla res­pec­tar-los aques­tes il·lusi­ons perquè, si no les tin­gues­sin –diu– els seria impos­si­ble resis­tir el lloc que habi­ten i la vida que menen. Hi ha un autor mallorquí, l’eclesiàstic Fran­cesc de Borja Moll que, en relació amb els page­sos, cau en els tòpics més adot­ze­nats. Escriu: “Els page­sos poden ser rústecs,  limi­tats,  mar­gi­nals,  de reac­ci­ons fre­des,  indi­fe­rents i d’escàs entu­si­asme…”

Res de res de tot això a Capsec: hi vaig tro­bar gent, que tre­ba­llant encara la terra i el bes­tiar amb gran esforç i dedi­cació plena, són molt més lles­tos i eixe­rits que la majo­ria de gent de ciu­tat. I molt bona gent, que amb gran esforç han acon­se­guit tot allò que no fa pas gaire anys no tenien: aigua cor­rent, llum, telèfon, car­re­te­res. Ho recordàvem aquest dia de la cele­bració con­vo­cada per l’infa­ti­ga­ble i mòbil mossèn Joan Riu, ara rec­tor emèrit de Sant Tomàs de Fluvià que va tenir a Capsec la seva pri­mera rec­to­ria. A més de fer-hi de capellà, va fer de mes­tre, d’aju­dant tècnic sani­tari, de direc­tor de tea­tre, de trans­por­tista, d’agent de viat­ges. Ens ho expli­cava aquest dia a la sobre­taula, sumit en un enyo­ra­ment agraït i corprès.