Opinió

Full de ruta

Les seccions de crèdit, avui

Les seccions de crèdit de les cooperatives han estat una eina imprescindible, sobretot per als pobles petits, aquells que encara avui queden lluny de tots els focus

Cent anys no és res per a l’evo­lució humana; ni un gra de sorra, diria l’arqueòleg Eudald Car­bo­nell, ave­sat com està de dir-nos que, amb tants milers i milers d’anys que tenim, encara no som humans. Però lluny de la immen­si­tat dels grans esde­ve­ni­ments de la història s’hi tro­ben petits avenços que van ser vitals en el moment en el qual van néixer. Un d’aquests –petit, si voleu, però immens per a molta gent i per al país que teníem fa cent anys– és el de les sec­ci­ons de crèdit de les coo­pe­ra­ti­ves agràries. Una orga­nit­zació cen­tenària que des del seu ori­gen va ser indis­pen­sa­ble per reforçar l’eco­no­mia del món rural. Avui, encara tenim un cen­te­nar de coo­pe­ra­ti­ves amb secció de crèdit, bona part de les quals es tro­ben a les comar­ques de Tar­ra­gona i una tren­tena, a Lleida. Aques­tes enti­tats mouen un volum de dipòsits d’uns 650 mili­ons d’euros. Res, si ho com­pa­rem amb les grans xifres que mouen el món. Però han estat una eina impres­cin­di­ble, sobre­tot per als pobles petits, aquells que encara avui que­den lluny de tots els focus. Mireu, si no, com des de fa uns dies el muni­cipi de Cor­nu­de­lla de Mont­sant, de menys de mil habi­tants, es va que­dar la set­mana pas­sada sense l’únic cai­xer automàtic del poble, que va tan­car. I això els que en tenen algun. Per això i per mol­tes altres coses les sec­ci­ons de crèdit han estat vitals per finançar l’acti­vi­tat pròpia de la coo­pe­ra­tiva i dels seus socis. Però feta la llei, feta la trampa. En els dar­rers anys algu­nes sec­ci­ons de crèdit han fet fallida (l’Aldea, Cam­brils, la Canonja). Per una mala gestió i perquè s’han allu­nyat del que havia de ser el seu rol ori­gi­nal. Ja no finan­cem trac­tors, ara paguem el pis a la platja per al fill d’algú que ni és soci de la coo­pe­ra­tiva. No poden fer la funció d’un banc, perquè no ho són. I ara hau­rem de veure si, pas­sats cent anys, aquest model de finançament del món agrari, que encara és impres­cin­di­ble per a molts ter­ri­to­ris, es pot sal­var, per sal­var també el camp català, o cal repen­sar-lo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia