18 de juliol

La data del 18 de juliol està ine­vi­ta­ble­ment asso­ci­ada a l’acció infame que el règim fran­quista va ano­me­nar el “glo­ri­oso Alza­mi­ento Naci­o­nal”, del qual avui, doncs, es com­plei­xen 81 anys. Tan­ma­teix, també s’ha de tenir pre­sent que hi va haver llocs en què l’alçament fei­xista, coman­dat per alts càrrecs de l’exèrcit espa­nyol amb el suport de l’oli­gar­quia, va tenir una forta resistència que, de fet, va parar-hi en prin­cipi el cop. En prin­cipi, cer­ta­ment, perquè el final va ser la der­rota de la Segona República. El cas, però, és que el 18 de juliol també pot ser recor­dat com un dia de la Resistència. A Bar­ce­lona, les milícies popu­lars, amb un mar­cat lide­ratge anar­quista, van der­ro­tar els revol­tats. També s’ha de dir que hi va haver ofi­ci­als de l’exèrcit que van man­te­nir-se fidels a la República men­tre que no només els Mos­sos d’Esqua­dra van ser lle­ials a la Gene­ra­li­tat, sinó també la Guàrdia d’Assalt i la Guàrdia Civil.

Hi va haver molts altres llocs de l’Estat espa­nyol en què els col­pis­tes no van tri­om­far el 18 de juliol. D’aquí, l’inici d’una llarga guerra en què si els defen­sors de la República van ser final­ment der­ro­tats va ser en part pel ver­gonyós cap­te­ni­ment de tants de governs euro­peus que no van donar suport a un règim democràtic legal­ment cons­tituït. No es pot deduir d’una manera clara que la Resistència va parar ini­ci­al­ment el cop en els llocs on final­ment es va per­dre la guerra i alguns van gua­nyar-la. Això perquè hi ha llocs en què es va gua­nyar la guerra i alguns la van per­dre. És més com­plex. En tot cas, Cata­lu­nya és dels llocs on es va per­dre la guerra i, cer­ta­ment, alguns van gua­nyar-la. Vull pen­sar que, mal­grat la der­rota i la sub­missió impo­sada pel fran­quisme i el seu lle­gat, alguna cosa d’aque­lla Resistència del 18 de juliol ha per­vis­cut.