‘Las cloacas de Interior’

Dels més grans, la majo­ria recor­dem Jaume Rou­res en les seves èpoques de pro­duc­tor de cinema català. Una quin­zena de títols, un Oscar al millor guió cine­ma­togràfic, col·labo­ra­ci­ons amb Woody Allen. Home de deci­si­ons ràpides, caràcter dur rat­llant la violència –que no ater­rava mai: era sols un deco­rat–, amic de l’aven­tura i sovint de la imper­tinència ves­tida de lliçó i, fins i tot, de menys­preu. Una part d’aquesta mala llet era pur deco­rat, amb la qual ves­tia una seri­o­si­tat es pot dir gai­rebé total. Si hom aguan­tava els seus pri­mers espe­ter­necs i li enge­gava un comen­tari dialèctic directe als mor­ros, lla­vors aflui­xava. Si en ata­car notava infe­ri­o­ri­tat mani­festa, aca­bava de des­tros­sar l’inter­lo­cu­tor, sense manies i sense pie­tat. D’altra banda era seriós amb el tracte i dotat d’una intel·ligència supe­rior, era un bon soci –vegeu que no parlo d’amis­tats–, el qual ha tri­om­fat en la major part dels pro­jec­tes impor­tants que ha deci­dit por­tar a ter­mini.

Fixeu-vos que he par­lat en temps pas­sat en tot el paràgraf ante­rior. Es tracta de donar a conèixer la classe de per­sona que ha diri­git un tre­ball de tres anys, molt apro­fun­dit i difícil i, pre­ci­sa­ment, enca­mi­nat a gent i acti­vi­tats del Minis­te­rio del Inte­rior, del Gobi­erno. He de dir que fa anys que no el tracto, però crec que difícil­ment haurà can­viat. No és un pro­blema de for­mació o d’edu­cació. Porta la curi­o­si­tat rat­llant la xafar­de­ria a la sang i això no es perd, ben al con­trari. Ben segur que a Cata­lu­nya no tenim actu­al­ment cap pro­fes­si­o­nal capaç de fer quel­com sem­blant: retra­tar en un tre­ball de tres anys les fal­se­dats dites i les mesu­res pre­ses con­tra Cata­lu­nya. No m’agrada trans­criure parau­lo­tes, però en aquest cas dis­pen­seu-me que digui que “ha tin­gut uns bons collons”.

És impos­si­ble que en un espai tal com la columna que empleno cada diu­menge —aviat farà 28 anys— pugui fer altra cosa que uns comen­ta­ris i des­criure l’autor de tal manera que hom enten­gui la gran difi­cul­tat del que ha por­tat a ter­mini. Ja no dic el perill de la reacció gover­na­men­tal i les pri­va­des dels pro­ta­go­nis­tes, minis­tres, secre­ta­ris d’estat, direc­tors gene­rals dels depar­ta­ments i per­so­nat­ges molt cone­guts dels que lle­gei­xen, miren i escol­ten els mit­jans de comu­ni­cació. Com ho ha fet per acce­dir a fets secrets, d’arxius clas­si­fi­cats i d’altres dels quals no hi ha pro­ves escri­tes i quins fets res­ten sola­ment a les ments dels autors? Què no haurà fet per cor­ro­bo­rar la trama de fets ver­go­nyo­sos, fora de la llei, que en l’informe es des­cri­uen tal­ment hagués entre­vis­tat els interes­sats? No he par­lat de perill: entenc que el lec­tor avi­sat ho suposa. Acce­dint a TV3 via inter­net, hom tro­barà una hora i escaig d’informe amb imat­ges inti­tu­lat Las clo­a­cas de Inte­rior, del peri­o­dista, cine­asta, poli­ticòleg i més coses Jaume Rou­res. Empre­nyeu-vos: bona part va con­tra nosal­tres, els cata­lans. Si hi hagués més rou­res sense fulles...!