Opinió

Full de ruta

“Junts”

El discurs amable de Felipe VI recordant Barcelona’92 (no) amaga la tirania de la unitat, les imposicions, el saqueig i la repressió

Al rei Felipe VI li agrada fer ser­vir l’expressió “junts” per defi­nir dolçament l’statu quo de cata­lans i espa­nyols, que tam­poc és tan difícil de resu­mir: Cata­lu­nya és Espa­nya, és d’Espa­nya, tre­ba­lla per a Espa­nya i només pot fer el que Espa­nya aprovi. Els eufe­mis­mes i el guant de seda van amb el càrrec, igual que hi va el puny de ferro. També el seu pare deia que “nunca fue el cas­te­llano len­gua de impo­sición sino de encu­en­tro... A nadie se le obligó nunca a hablar en cas­te­llano”, quan la rea­li­tat és que no es poden comp­tar els morts, ferits, empre­so­nats i humi­li­ats per par­lar català i, encara menys, els obli­gats a par­lar cas­tellà... encara avui. En tot cas, és tendència del cen­trisme de Madrid ado­rar les for­ces centrípetes i negar les centrífugues. Per això, Mari­ano Rajoy no es cansa de dir que el signe dels temps és sumar, unir i que voler sepa­rar-se és anar enrere. Natu­ral­ment, calla que més de la mei­tat dels estats d’Europa (26 de 50) s’han creat en l’últim segle. A Cata­lu­nya, doncs, no hi passa res d’estrany, en la història de la huma­ni­tat. Hi ha els que volen con­que­rir, domi­nar, explo­tar, colo­nit­zar, sot­me­tre, anne­xi­o­nar, assi­mi­lar; i hi ha els que volen rebel·lar-se, ser lliu­res, eman­ci­par-se, deci­dir en comp­tes d’obeir, ser ells i no uns altres. Tal com entre Cas­te­lla/Espa­nya i Cata­lu­nya. I això ha pas­sat pel com­promís de Casp, el matri­moni dels Reis Catòlics o el Comte duc d’Oli­va­res, per la guerra dels Sega­dors, la Cata­lu­nya aus­tri­a­cista con­tra l’Espa­nya borbònica, la repressió cas­te­llana de Nova Planta, els bom­bar­de­jos sobre Bar­ce­lona als segles XVIII, XIX i XX, la República de Macià, el cata­la­ni­cidi fran­quista i ara el movi­ment sobi­ra­nista i la repressió cons­ti­tu­ci­o­nal. Per a Cata­lu­nya, la uni­tat amb Espa­nya no és un avan­tatge ni, per des­comp­tat, una obli­gació. Per coo­pe­rar, col·labo­rar, con­fra­ter­nit­zar o ser soli­dari ja hi ha tota una sopa de lle­tres (UE, EFTA, OCDE, ONU, OTAN, Unesco, Acnur...), un ampli ven­tall de trac­tats i cime­res i la glo­ba­lit­zació en ella mateixa. Es pot per­fec­ta­ment estar “junts” i fer coses “junts”, sense estar sot­me­sos i enca­de­nats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia