Opinió

Full de ruta

Tauromàquia a l’FP

A Espanya hi ha pobles que tenen muntada una plaça ‘provisional’ de toros a la plaça major des de final de juliol fins a mitjan octubre. Impossible d’esquivar

El Par­tit Popu­lar de Múrcia vol intro­duir a les aules el toreig com a assig­na­tura de for­mació pro­fes­si­o­nal, vol ins­truir la mai­nada en la barbàrie, adoc­tri­nar sobre les flo­ri­tu­res amb què reves­tei­xen el sadisme i el pati­ment ani­mal. Ni cal res­se­nyar els valors que trans­met l’atro­ci­tat de man­lle­var la vida d’una pobra bèstia de mica en mica, esto­cada rere esto­cada. No seré jo qui recordi els alts índexs d’aban­do­na­ment esco­lar dels ado­les­cents mur­ci­ans, perquè encara que tra­gues­sin les millors notes de la península el des­propòsit d’estu­diar tau­romàquia seria el mateix. Quin ridícul inter­na­ci­o­nal i quina ver­go­nya ali­ena si algú al món posés mai els ulls sobre els arra­va­ta­ments maca­bres del PP murcià.

A Espa­nya hi ha pobles que tenen mun­tada una plaça pro­vi­si­o­nal de toros des de final de juliol fins a mit­jan octu­bre a la plaça major i als car­rers adja­cents, ocu­pant la via pública amb estruc­tu­res de fusta que con­tri­bu­ei­xen a aug­men­tar la calor sufo­cant a l’estiu –dit pels matei­xos veïns– i impe­dint la ins­tal·lació de ter­ras­ses de bars i res­tau­rants. M’ima­gino els nens i les nenes d’aques­tes loca­li­tats crei­xent amb les pla­ces de toros ins­tal·lades durant gai­rebé mig any a l’àgora del poble, veient com a nor­mal la tor­tura i el dolor ani­mal i asso­ci­ant-los al con­cepte de diversió. No es tracta de l’espai cen­tral que ocupi aquesta tra­dició bàrbara, ni d’ama­gar-la més o menys de la mirada de la gent, sinó d’erra­di­car-la, al car­rer i, per des­comp­tat, a les aules.

Perquè lla­vors passa com a Hellín, a Alba­cete, on una noia de 14 anys va patir el mes pas­sat feri­des a les cames durant un enci­erro taurí a les fes­tes de la peda­nia d’Isso, quan un toro la va enves­tir. Encara que esti­gui pro­hi­bit als menors de 14 anys pren­dre part en aquesta mena de –diguem-ne– espec­ta­cles, inclo­sos els cata­laníssims cor­re­bous, es fa difícil sepa­rar la par­ti­ci­pació en ells del que és l’intent de cre­uar el car­rer de casa. Si no hi par­ti­ci­pes, te’n fan partícip.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia