Empreses, RSE i ODS

Des de l’any 2015, Naci­ons Uni­des té en el focus un marc de referència ambiciós ano­me­nat ODS (objec­tius de desen­vo­lu­pa­ment sos­te­ni­ble). Temàtica que coin­ci­deix amb l’apa­rició el mateix any de l’encíclica Lau­da­tio Si, del papa Fran­cesc, i amb els acords de la cimera de París sobre el canvi climàtic. Totes tres ini­ci­a­ti­ves fan una apel·lació a tots els agents polítics, soci­als i empre­sa­ri­als a con­tri­buir amb les seves actu­a­ci­ons a la causa de la sos­te­ni­bi­li­tat. La pre­gunta que ens sor­geix imme­di­a­ta­ment és òbvia: poden les empre­ses con­tri­buir als ODS? Bé, la pre­gunta no és prou acu­rada perquè, efec­ti­va­ment, poder, poden. Ara bé, volen? I, en cas que vul­guin, com poden fer-ho? Per tant, la qüestió no és si poden con­tri­buir sinó fins a quin punt assu­mei­xen la volun­tat i el com­promís de fer-ho.

Perquè el debat entorn de la par­ti­ci­pació del sec­tor pri­vat com a res­posta a la rea­li­tat dels rep­tes que avui té el món sem­bla que comença a superar l’omni­pre­sent i tedi­osa dis­cussió de si aquesta qüestió li és pròpia o no. S’ha argu­men­tat, amb raó, que el sec­tor pri­vat no hau­ria d’envair, en prin­cipi, com­petències i res­pon­sa­bi­li­tats que cor­res­po­nen als estats. Altres veus, més crítiques, pro­ce­dei­xen de les matei­xes empre­ses que opi­nen que aques­tes no hau­rien de tenir cap tipus de res­pon­sa­bi­li­tat res­pecte a qüesti­ons total­ment des­vin­cu­la­des del que con­si­de­ren –diuen– la seva prin­ci­pal raó de ser, que és el bene­fici econòmic.

TAn­ma­teix, sem­bla cada vegada més clar, en el con­text de la glo­ba­lit­zació, que tots els actors (i, per tant, també les empre­ses) són inter­pel·lats pels rep­tes glo­bals a què s’enfronta la huma­ni­tat. I això fa que el paper de les empre­ses sigui con­si­de­rat cada cop més pre­pon­de­rant en la solució de qüesti­ons que afec­ten les con­di­ci­ons de vida i, sovint, també el sofri­ment quo­tidià de bona part de la població mun­dial. Les empre­ses són vis­tes cada vegada més com a orga­nit­za­ci­ons que, pel seu crei­xent poder econòmic, social i polític, han d’assu­mir una sèrie de res­pon­sa­bi­li­tats que no es redu­ei­xen a l’eficaç gestió econòmica i finan­cera dels seus actius. En l’era glo­bal, la gover­nança de qüesti­ons que afec­ten la població mun­dial no se cir­cums­criu a l’actu­ació d’un únic actor (els estats) sinó que, per a bé o per a mal, inter­pel·la altres actors que, amb dife­rents res­pon­sa­bi­li­tats i àrees d’influència, poden con­tri­buir a través de les seves actu­a­ci­ons a con­fi­gu­rar un esde­ve­ni­dor dife­rent per a una gran majo­ria de la població.

Les empre­ses, doncs, poden con­tri­buir de manera deci­siva al desen­vo­lu­pa­ment econòmic, social i medi­am­bi­en­tal del món. Els ODS són una excel·lent opor­tu­ni­tat per abor­dar aquests des­a­fi­a­ments ja que plan­te­gen qüesti­ons que van des del con­sum res­pon­sa­ble fins a l’eco­no­mia cir­cu­lar o de la salut i el benes­tar a la inno­vació. Si s’asso­lei­xen, pos­se­ei­xen el poten­cial per acon­se­guir un crei­xe­ment de més qua­li­tat, amb uns fona­ments més sòlids en matèria ambi­en­tal i social.

en un con­text cer­ta­ment difícil en què es bar­re­gen cri­sis de diversa índole, la con­tri­bució de l’empresa als ODS hau­ria d’encar­nar no sola­ment l’assumpció de la RSE sinó, sobre­tot, la seva pro­gres­siva con­so­li­dació com a referència per a les empre­ses, tant des del punt de vista de la gestió com de les expec­ta­ti­ves de la soci­e­tat i dels mer­cats. És en aquest nou marc de tre­ball on l’empresa pot gene­rar també noves mane­res de rela­ci­o­nar-se amb la soci­e­tat sense per això dei­xar de ser empresa. Perquè el que no se li demana a l’empresa, quan par­lem d’RSE, és que sigui empresa i, a més una mica govern i una mica ONG. El que se li demana és que sigui empresa, més i millor empresa, i que ho sigui a l’altura dels nos­tres temps. Això no és impos­si­ble. Tots els estu­dis ens diuen dues coses: que les expec­ta­ti­ves de la soci­e­tat envers les empre­ses estan can­vi­ant en aquesta direcció; i que les expec­ta­ti­ves dels nous pro­fes­si­o­nals cada cop més valo­ren aquests com­po­nents a l’hora de vin­cu­lar-se i com­pro­me­tre’s amb un pro­jecte empre­sa­rial. Més encara, en la mesura que és un repte de trans­for­mació de la cul­tura empre­sa­rial, i en la mesura que és un repte que no afecta les empre­ses indi­vi­du­al­ment con­si­de­ra­des, en clau cata­lana també és impor­tant que posem els ODS a l’agenda de les nos­tres empre­ses, si més no quan par­lem d’RSE.

En qual­se­vol cas, la impli­cació de l’empresa en els ODS cada cop més serà con­si­de­rada com un pilar bàsic de la seva política d’RSE… o, sim­ple­ment, de la seva estratègia empre­sa­rial. I, per tant, la qüestió amb la qual iniciàvem aquest arti­cle esdevé encara més actual i urgent.