Aquí (no) reciclem

Aquí reci­clem, però no tant com cal­dria. Tenim el país sem­brat de con­te­ni­dors blaus, grocs, verds i mar­rons, i a la gent li con­ti­nua fent man­dra sepa­rar els resi­dus i llençar-los allà on toca. Qui no s’ha tro­bat un matalàs o un sofà esga­ve­llat aban­do­nat impu­ne­ment al cos­tat d’un con­te­ni­dor? De poc han ser­vit La revo­lució dels petits ges­tos, o l’Aquí reci­clem, l’ Énvàs, on vas? o Redu­eix, Reut­litza, Reci­cla, Reac­ci­ona. L’admi­nis­tració fa anys i anys que fa cam­pa­nyes de cons­ci­en­ci­ació i encara són molts els ciu­ta­dans que no reci­clen res. Hi ha gent que sim­ple­ment no reci­cla perquè no vol, perquè poder-ho fer, pot. Davant d’aquest pano­rama l’admi­nis­tració ho té clar: com menys reci­clis, més pagaràs. Un cop més s’ha de recórrer a la pena­lit­zació econòmica per tal de fer com­plir les nor­mes, amb l’amenaça de fer pagar més a aquells que no reci­clen. Malau­ra­da­ment està demos­trat que aques­tes són les cam­pa­nyes de real­ment fun­ci­o­nen, les que toquen la but­xaca. Trist. Reci­clar s’ha de con­ver­tir sim­ple­ment en un hàbit, un hàbit que genera incomp­ta­bles bene­fi­cis, no només medi­am­bi­en­tals: suposa un estalvi en la pro­ducció de matèries pri­me­res i d’ener­gia, redu­eix la con­ta­mi­nació ambi­en­tal i crea ocu­pació. De tot això, no ens en recor­dem quan anem a llençar les escom­bra­ries, i ho hauríem de fer. I no dels euros de més que hau­rem de pagar si no reci­clem.