Unanimitats Peiró

Doncs sí, el 24 de juliol ens vam reu­nir al cemen­tiri de Mataró per recor­dar al peu del nínxol de Joan Peiró que a dos quarts de sis de la tarda d’aquell dia, l’any 1942, el líder anar­co­sin­di­ca­lista havia estat afu­se­llat a Paterna després d’un procés “sumaríssim” de dos anys i d’haver-se rei­te­ra­da­ment negat a pas­sar-se al sin­di­cat fran­quista tal com el règim li havia sol·lici­tat, a còpia de tor­tu­res, un cop la Ges­tapo l’havia retor­nat a Espa­nya des de l’exili francès.

Hi havia gent, alguns aco­mo­dats en cadi­res, i altres drets, a l’ombra dels xiprers que, com els pins, fan més intensa la calor. Hi vaig veure arri­bar Joan Cos­cu­bi­ela. Em va dir: “Vinc a retre home­natge al meu admi­radíssim Joan Peiró.” Va afe­gir: “Si visqués ara, es defi­ni­ria en con­tra del referèndum que el govern de la Gene­ra­li­tat con­voca i ja veuríem què en dirien alguns dels que l’abo­nen.” Vaig veure entrar també la dipu­tada al Congrés de Madrid pel PDe­CAT Míriam Nogue­ras. Està vin­cu­lada a Mataró però no se l’hi veu mai. Viu a Car­de­deu, al Vallès Ori­en­tal. Em va salu­dar. Un de la seva comi­tiva que enar­bo­rava una este­lada em va con­fiar: “No tole­ra­rem que Peiró sigui patri­moni exclu­siu de l’esquerra.” Un altre del mateix seguici em va dir més tard: “Tre­ba­llem perquè la Míriam sigui la pròxima alcal­dessa de Mataró.” El PDe­CAT local està escin­dit. Un sec­tor vol des­plaçar l’últim cap de llista, Joa­quim Fernández, tinent d’alcalde que governa amb el PSC. La que li vol usur­par el càrrec, dona de bona presència que ves­tia una jaqueta d’un blau elèctric, es va situar en lloc molt visi­ble entre els con­cur­rents.

Pas­sa­ven de dos quarts de sis, i l’acte no començava. Un amic del PSC, orga­nit­za­dor actiu de l’home­natge, em va infor­mar: “Espe­rem l’arri­bada de la pre­si­denta de mig Par­la­ment.” L’al·ludida, Carme For­ca­dell, va arri­bar, i l’acte va començar. Molts ora­dors van cele­brar que la figura de Joan Peiró con­cités tanta una­ni­mi­tat i ger­ma­nor.

No es van fer visi­bles, és clar, els de Ger­mi­nans Ger­mi­na­bit, una publi­cació digi­tal ultra­catòlica més papista que el papa i més car­de­nalícia que Ome­lla que per molt que els seus res­pon­sa­bles fin­gei­xin que és d’abast esta­tal té la matriu i el pes de la redacció a Mataró. Con­tra la docu­men­tació apor­tada per Josep Benet i altres his­to­ri­a­dors, Ger­mi­nans Ger­mi­na­bit afirma que Peiró va estat al dar­rere de l’assas­si­nat de Josep Samsó, rec­tor de la parròquia de Santa Maria, per part de la FAI. Un dels ora­dors de l’acte va recor­dar que en el judici es van pre­sen­tar vint-i-vuit tes­ti­mo­nis, tots favo­ra­bles a Peiró. Molts, eren de dre­tes i de “missa”. Els autors de Ger­mi­nans Ger­mi­na­bit, entre ells algun capellà, hau­rien estat l’excepció: hau­rien exer­cit de tes­ti­mo­nis de càrrec. La sentència, però, ja estava dic­tada. La valo­ren cor­recta?