De cuina i museus

El pres­tigiós xef francès Alain Pas­sard ha estat con­vi­dat per crear un nou recor­re­gut de la col·lecció del Palau de Belles Arts de Lille. I és que cada vegada més el món de la cuina i l’alta gas­tro­no­mia s’immis­ceix en el món de l’art. En la Docu­menta de Kas­sel del 2007, un dels esde­ve­ni­ments més impor­tants de l’art con­tem­po­rani, es va pro­duir el més gran dels pre­ce­dents d’aquesta tendència: Fer­ran Adrià va ser un dels selec­ci­o­nats en el cer­ta­men. La seva acció va tenir poc d’artística, ja que es trac­tava de con­vi­dar uns quants pri­vi­le­gi­ats a sopar a El Bulli.

Que consti que sem­pre he estat una defen­sora a ultrança de la trans­ver­sa­li­tat entre dis­ci­pli­nes. El men­jar, l’ali­men­tació, d’altra banda, és un tema artístic etern, des de les natu­res mor­tes clàssi­ques fins als fantàstics ban­quets fes­tius i tot el seu hipnòtic arxiu i inves­ti­gació al vol­tant de l’ali­men­tació d’Antoni Miralda. Com diu el ter­ras­senc quan li pre­gun­ten sobre aquesta moda actual del men­jar als museus: “Però si això ja ho feia jo fa qua­ranta anys!” I té tota la raó. Perquè una cosa és que el men­jar sigui sub­jecte artístic o de reflexió antro­pològica i filosòfica i l’altra és que la cuina –sobre­tot l’alta cuina– s’uti­litzi com a reclam comer­cial en un museu d’art. D’aquí que el fut­bol entri a les sales d’expo­si­ci­ons només queda un pas. És la prova que alguna cosa falla en l’oferta dels museus d’art? I en la seva audiència?