‘...pues adiós’

Encara en plena res­saca pels ter­ri­bles atemp­tats de Bar­ce­lona i Cam­brils s’acon­se­lla girar full. Res a dir. Però hi ha massa pre­gun­tes sense res­posta.

Resulta que tenim un pro­blema, un gravíssim pro­blema. Estem sota un Estat que lluny de pro­te­gir-nos, de vet­llar per la nos­tra salut i per la nos­tra segu­re­tat, pre­su­meix d’haver liqui­dat el nos­tre excel·lent sis­tema sani­tari, d’haver bar­rat el pas a polítics amb men­ti­des com és el cas de l’alcalde Trias o del pre­si­dent Mas i els seus ine­xis­tents comp­tes a Suïssa, i ara posa en perill vides de ciu­ta­dans de tot el món i no fa ni la més mínima autocrítica.

Fa més d’onze anys que, com ja s’ha dit i publi­cat, sense que ningú ho hagi des­men­tit, la Policía Naci­o­nal, la Guàrdia Civil i el CNI conei­xien l’imam de Ripoll, detin­gut l’any 2006 durant l’ope­ració Xacal pel fet de pertànyer a Al-Qaida i, qua­tre anys més tard, per tra­fi­car amb dro­gues. Per cert, a la presó de Cas­telló, tot i els seus ante­ce­dents ter­ro­ris­tes, no va tenir cap pro­blema per con­nec­tar amb els detin­guts a causa de l’11-M. Per què no varen infor­mar ni als Mos­sos ni a l’Euro­pol quan sabien per­fec­ta­ment que Bar­ce­lona estava al punt de mira dels giha­dis­tes? Aquesta imprudència va fer que quan la comu­ni­tat musul­mana de Vil­vo­orde, a Bèlgica, el va expul­sar per radi­cal i la poli­cia belga va bus­car infor­mació sobre ell a l’Euro­pol i als Mos­sos, ningú en sabia res perquè l’Estat espa­nyol no havia dit res. Era un con­fi­dent de la Policía Naci­o­nal o del CNI com denun­cia l’ex-secre­tari gene­ral del Sin­di­cato de la Policía Naci­o­nal José Manuel Sánchez For­net? Algú ha dema­nat dis­cul­pes arran de la inex­pli­ca­ble fil­tració de les deten­ci­ons d’onze ter­ro­ris­tes a Saba­dell l’any 2015? Ho recor­den? Esta­ven pre­pa­rant un atemp­tat, pos­si­ble­ment a Bar­ce­lona, i la Policía Naci­o­nal va infor­mar un dels seus con­fi­dents que era agent doble i també for­mava part de la cèl·lula, posant en perill la vida d’un mosso que també estava infil­trat i que va faci­li­tar les deten­ci­ons. Per què en moments tan deli­cats com els que vivim i amb els exem­ples recents de París, Lon­dres, Brus­sel·les o Berlín, el Minis­teri de l’Inte­rior es per­met la irres­pon­sa­bi­li­tat de no con­vo­car la Junta de Segu­re­tat durant més de vuit anys quan la Gene­ra­li­tat, cons­ci­ent del greu perill, la con­voca tres vega­des de manera uni­la­te­ral sense que l’Estat com­pa­re­gui? Per què l’Estat, final­ment, per­met l’entrada de l’Ert­zaintza a l’Euro­pol fa un parell de mesos però, en canvi, barra el pas als Mos­sos, pri­vant-los l’accés a les bases de dades poli­ci­als inter­na­ci­o­nals sobre les xar­xes giha­dis­tes, i també no per­me­ten que abo­quin a aques­tes bases de dades la valu­osa infor­mació que tenen? Per què tot i estar pres­su­pos­tats, l’Estat mani­o­bra per evi­tar la con­vo­catòria de 500 mos­sos més? Sem­bla que és el mateix direc­tor de la Intel·ligència Anti­ter­ro­rista qui diri­geix el boi­cot als Mos­sos, una intel·ligència que no va con­si­de­rar neces­sari vigi­lar un imam detin­gut dues vega­des a l’Estat espa­nyol i expul­sat de la seva comu­ni­tat belga.

Fa anys que el sin­di­cat majo­ri­tari dels mos­sos, l’Asso­ci­ació de Poli­cies Euro­peus Euro­cop, i dife­rents dipu­tats cata­lans al Congrés, denun­cien aquesta situ­ació i el minis­tre de l’Inte­rior cor­res­po­nent, pri­mer Fernández Díaz i ara Zoido, pel fet de posar en risc la ciu­ta­da­nia cata­lana, espa­nyola i inter­na­ci­o­nal per totes les pre­gun­tes cita­des que no tenen res­posta.

Si a tot això hi afe­gim el galdós paper de la premsa uni­o­nista que ter­gi­versa, mani­pula, escurça el pas­seig de Gràcia 700 m, usa el Fotos­hop per fer des­a­parèixer les este­la­des de la mani­fes­tació i men­teix dient que la CIA havia adver­tit de l’atemp­tat dei­xant enten­dre que havia adver­tit els Mos­sos, que no hi tenen con­tacte, la meva pre­gunta és: quin interès hauríem de tenir a con­ti­nuar lli­gats a un Estat que ens costa molt car i que no ens aporta segu­re­tat democràtica perquè no li agra­den els referèndums perquè no li importa l’opinió dels ciu­ta­dans, només vol que els ciu­ta­dans escol­tin la seva; que no ens porta segu­re­tat davant del crim perquè avant­posa la política i la seva obsessió per la uni­tat a la vida de les per­so­nes, i que tam­poc ens aporta segu­re­tat davant de la cor­rupció de la qual és partícip. Quin interès hauríem de tenir a con­ti­nuar lli­gats a un Estat que no sap fer-nos cap oferta, fins i tot inac­cep­ta­ble, a banda d’amenaçar-nos amb la Cons­ti­tució i amb la força?

Doncs jo no ho sé veure, i com que no ho sé veure, només em queda dir, com el major Tra­pero, “pues adiós”.