Els últims metres

No sóc ‘run­ner’, ni ganes. Però, com qual­se­vol afi­ci­o­nat a l’esport, sí que sé que molt sovint les cur­ses es deci­dei­xen en els dar­rers metres, i que és lla­vors, per més can­sat que esti­guis, quan has de ser­rar les dents, fer el cor fort i donar-ho tot. En aquesta cursa –no sé si de fons o d’obs­ta­cles– en què s’està con­ver­tint el procés, n’hi ha molts (cada cop més) que comen­cem a estar, més que fati­gats, exhausts. Hem fet senye­res en forma de V, hem mogut pun­ters, hem estat bau­les d’una immensa cadena humana i, sobre­tot, hem aguan­tat la tedi­osa mono­to­nia diària de men­ti­des, mani­pu­la­ci­ons i dis­cur­sos pre­vi­si­bles. Volem que s’acabi ja, és cert. Però també volem que s’acabi bé. Per això, ara que enfi­lem la recta final, hi tor­na­rem a ser.