Opinió

Keep calm

Baixa al carrer i participa

Si hem de reflexionar sobre alguna cosa, que sigui sobre el poder que tenim, si ens ho proposem, com a ciutadans. Perquè el tenim

Avui és l’últim dia d’una cam­pa­nya elec­to­ral atípica. Atípica, no pas perquè nosal­tres ho haguem vol­gut, sinó perquè alguns s’han vist incapaços de defen­sar-se a les urnes i han optat per la via més covarda: la de la repressió, la cen­sura i l’amenaça. No sé quina una en faran d’aquí a diu­menge, però cada cop que els veieu fent mali­fe­tes no tin­gueu cap dubte que només actuen moguts per la por. És la por de no tenir res a ofe­rir, el temor davant la sim­ple pos­si­bi­li­tat de fracàs, el buit de sen­tir-se rebut­jat, i rere tanta fat­xen­de­ria no hi ha res més que una mos­tra patètica de feblesa. Demà és jor­nada de reflexió i segur que gai­rebé tots ja teniu deci­dit el sen­tit del vos­tre vot perquè el debat ha durat anys, fins i tot massa. Si tenim algun moment de calma, hi haurà qui pot­ser sen­tirà un nus a l’estómac i el ver­ti­gen de la gra­ve­tat del moment. És nor­mal, esti­guem tots tran­quils. Si hem de refle­xi­o­nar sobre alguna cosa, que sigui sobre el poder que tenim, si ens ho pro­po­sem, com a ciu­ta­dans. Perquè el tenim i és pre­ci­sa­ment d’això del que tenen por. Expli­quem-ho a tot­hom, pre­go­nem-ho als qua­tre vents i con­ver­tim-nos en una riuada humana que sobreïxi per tots cos­tats. Sabent-ho, essent cons­ci­ents de la nos­tra força, diu­menge ani­rem al col·legi elec­to­ral –que segur que estarà obert, amb les urnes espe­rant-nos impa­ci­ents– per a fer lírica d’allò que hau­ria de ser pro­saic i monòton. Amb el nos­tre gest, que volen anòmal, farem un pri­mer pas cap a la nor­ma­li­tat. Sapi­guem que quan arribi la nit no res­pi­ra­rem alleu­ge­rits com si ens haguéssim tret un pes de sobre, sinó que més aviat pas­sarà tot el con­trari. Tot just serà l’inici d’una tasca fei­xuga que reque­rirà esforç, con­fiança i molta dis­ci­plina. El que segur que sen­ti­rem serà la satis­facció d’haver acom­plert el nos­tre deure i la com­plaença de saber-nos dig­nes per damunt de tot. Que no haguem de patir el pene­di­ment d’haver permès que ens ho arra­bas­sin.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia