Sant Julià i Barcelona

Sant Julià de Ramis va ser l’1-O un dels epi­cen­tres de la repressió poli­cial. Calia impe­dir que hi votés Puig­de­mont, i la Guàrdia Civil va aca­bar cau­sant-hi una qua­ran­tena de lesi­o­nats. Van fur­tar les urnes però també van fer el més gran dels ridículs tota vegada que el pre­si­dent va votar sense pro­ble­mes a Cor­nellà del Terri. Ahir Sant Julià va exer­cir simbòlica­ment el dret de vot gràcies a una urna cedida per Quart. Tot un gest de rei­vin­di­cació de la dig­ni­tat. Men­tres­tant, a Bar­ce­lona, milers d’uni­o­nis­tes es mani­fes­ta­ven posant en evidència que l’ano­me­nada “majo­ria silen­ci­osa cata­lana” és viat­gera (molts van arri­bar en TAV i en bus des de les Espa­nyes) i tan trans­ver­sal i tole­rant que als demòcra­tes no els ofèn mani­fes­tar-se al cos­tat dels fei­xis­tes.