Embolics sexuals

El metro de Lon­dres, des d’aquest estiu, ja no s’adreça als seus usu­a­ris amb la fórmula “Ladies and Gent­le­men’” sinó amb un lacònic “Hello every­body”, ja que la ide­o­lo­gia de gènere pre­dica, abans que res, la supressió del gènere gra­ma­ti­cal. L’Ajun­ta­ment d’Ams­ter­dam també supri­meix el trac­ta­ment de senyor i senyora, i els subs­ti­tu­eix per expres­si­ons com esti­mats con­ciu­ta­dans o esti­ma­des per­so­nes pre­sents. A Itàlia hi ha esco­les en què els alum­nes no tenen pare ni mare sinó geni­tore 1 i geni­tore 2. A Suècia han anat més enllà i des de fa un parell d’anys el dic­ci­o­nari ofi­cial inclou un pro­nom inven­tat, hen, per a qui no vul­gui fer ser­vir els habi­tu­als han (ell) i hon (ella). No cal ser cap eru­dit per saber que el mot història ve del grec sto­ria, i que, pas­sant pel llatí, és pre­sent en totes les llengües euro­pees; en anglès dona: His­tory, l’estudi del pas­sat, i story, nar­ració. Però, des dels anys setanta, mili­tants femi­nis­tes hi han vol­gut veure un espec­tral pro­nom his, i lla­vors han lle­git His­tory com la con­dem­na­ble història d’ell i han inven­tat Hers­tory, que seria una vin­di­ca­tiva història d’ella. On ens porta tanta mani­pu­lació del llen­guatge, tant de rebuig de les for­mes tra­di­ci­o­nals? Si ens des­tru­ei­xen el llen­guatge és per trans­for­mar-nos la ment. No es tracta de pro­te­gir o indem­nit­zar hipotètiques mino­ries sinó de cons­truir una nova soci­e­tat en què la dis­tinció natu­ral entre els sexes sigui can­cel·lada, i s’imposi la xim­ple­ria de creure que és una cons­trucció social que cal abo­lir. Fa l’efecte que la huma­ni­tat és l’única rea­li­tat natu­ral que no mereix ser con­ser­vada.