Resposta urgent

Car­les Puig­de­mont ha de res­pon­dre ara el reque­ri­ment del govern espa­nyol perquè els acla­reixi si va decla­rar o no la inde­pendència. El dar­rer mis­satge de Madrid, con­ve­ni­ent­ment fil­trat ahir, con­vida el pre­si­dent a dir que no va decla­rar res. Se suposa que el PP i el PSOE li dei­xen una sor­tida: evi­tar la inter­venció de l’auto­no­mia, par­ti­ci­par de la comissió par­la­mentària sobre una even­tual reforma de la Cons­ti­tució, i con­vo­car elec­ci­ons autonòmiques. La fi del procés. Una ren­dició deni­grant que podria evi­tar una humi­li­ació de les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes encara més gran per part dels que tenen tots els poders d’un estat: des de la potes­tat d’empren­dre una sus­pensió inde­ter­mi­nada de l’auto­no­mia, ara que la Cons­ti­tució ho aguanta tot, fins a l’exer­cici abu­siu del mono­poli de la violència. Era això el que exhi­bien en la des­fi­lada mili­tar a la Cas­te­llana, amb el rei ves­tit de capità gene­ral, i la Policía Naci­o­nal tra­ient pit per la bru­tal ope­ració poli­cial de l’1-O. A Madrid cre­uen que han aga­fat avan­tatge men­tre l’inde­pen­den­tisme intenta refer-se de la decepció i les des­con­fi­an­ces reo­ber­tes dimarts. La gent que va mera­ve­llar el món l’1-O per la seva capa­ci­tat de resistència pacífica i tos­su­de­ria democràtica, la que després va veure’s capaç d’atu­rar el país, espera una res­posta urgent. És a ella a qui el govern deu, i no a Rajoy, una expli­cació digna i a l’altura per inten­tar cul­mi­nar el procés.