A la tres
Pilota passada
Mariano Rajoy no tindrà avui la resposta que esperava. Si confiava en una resposta fàcil, no la trobarà, perquè hi ha la voluntat ferma del president d’assumir el mandat dels resultats de l’1-O. Rajoy podrà, doncs, amb el suport incondicional dels seus companys de viatges del PSC-PSOE i de Cs, aplicar finalment l’article 155, que deixa màniga ampla a l’executiu espanyol per carregar-se l’autogovern. És més, hi ha qui des de les posicions més extremes del PP proposa aplicar la llei de partits per tal d’impedir que les formacions que defensen la independència no es puguin presentar en unes futures eleccions. I tot això, no ho oblidem, en l’actual estat de setge judicial i policial, amb els comptes intervinguts i amb un Estat i uns partits que no tenen cap mena de problema per atiar la divisió social amb tota mena de mentides amplificades pels mitjans afins. (Només cal veure el que estan fent amb l’escola, com ja va passar amb la discussió de l’Estatut.)
Rajoy no hauria d’oblidar que Europa té la mirada posada en Catalunya i, encara que continuen qualificant-ho d’afer intern, no ha hi ha cap dubte que els preocupa, i més quan han comprovat la incapacitat de Rajoy per afrontar-ho. Li agradi o no, Catalunya s’ha convertit en un subjecte polític en el tauler internacional, i de la resposta que en doni en prendran nota els socis europeus.
La crida al diàleg llançada per enèsima vegada per Puigdemont dimarts passat al Parlament ha tingut la resposta que ha tingut del govern espanyol, encara que des d’Europa comencen a sentir-se veus, com la del primer ministre belga, que ha obert la porta a una mediació europea o internacional.
El moment és difícil, però el govern ha deixat clar que el seu compromís amb els resultats de l’1-O és absolut. La pressió ara torna a estar en l’executiu espanyol i, una vegada més, és necessària la unitat de tots els partits i les entitats que han treballat fins ara per la independència, per respondre amb intel·ligència, fermesa i, com sempre, d’una manera pacífica.
