Democràcia, ja

Avui Espa­nya defi­ni­ti­va­ment ha dei­xat de ser un país democràtic. Ha dei­xat de res­pec­tar els drets humans. Avui Espa­nya, per obra i gràcia del PP, Cs i el PSOE, s’assem­bla molt més a Tur­quia que a cap altra nació de la UE. El PP ha tra­ves­sat totes les línies ver­me­lles, ha des­tros­sat la inde­pendència del poder judi­cial. Avui a l’Estat espa­nyol hi torna a haver pre­sos polítics.

Després de l’empre­so­na­ment de Jordi Sànchez i Jordi Cui­xart i dels que pre­sump­ti­va­ment vin­dran, l’Estat espa­nyol ha dei­xat de ser un estat de dret per con­ver­tir-se en un estat repres­sor, tant pel que fa referència a les per­so­nes com a la col·lec­ti­vi­tat. L’Estat espa­nyol, amb la més gran impu­ni­tat, ha obert cor­reus per­so­nals; ha requi­sat empre­ses, des­pat­xos pro­fes­si­o­nals, dependències de la Gene­ra­li­tat; ha col­pe­jat per­so­nes inde­fen­ses; ha men­tit; ha mani­pu­lat imat­ges; ha encau­sat més de 700 alcal­des; ha fet ser­vir la fis­ca­lia (total­ment depe­nent del govern) per als seus objec­tius polítics; ha creat pro­ves fal­ses per des­pres­ti­giar els adver­sa­ris polítics, espe­ci­al­ment els inde­pen­den­tis­tes i Podem; ha empre­so­nat per­so­nes pacífiques i paci­fis­tes; ha amnis­tiat cor­rup­tes con­dem­nats... La llista d’atacs a la democràcia és infi­nita. I cap fis­cal i cap jutge ha aixe­cat la veu. Ningú no ha inves­ti­gat ni impu­tat cap poli­cia ni cap polític per tots els atacs a la democràcia i a l’estat de dret.

Amics d’Ini­ci­a­tiva, amics de Bar­ce­lona en Comú, amics de Podem, és enco­rat­ja­dor veure com defen­seu la democràcia, com acu­seu l’Estat espa­nyol d’auto­ri­tari, com defen­seu els empre­so­nats i con­si­de­reu Jordi Sànchez i Jordi Cui­xart com a pre­sos polítics. Tot això és molt posi­tiu, de veri­tat. Però us pro­poso un camí per defen­sar la democràcia. Està molt clar que tots volem la democràcia i la lli­ber­tat. Però, com fer-ho dins l’Estat espa­nyol? No cre­ieu que és molt difícil viure en democràcia dins aquest estat? No cre­ieu que per asso­lir aquesta democràcia i aquesta lli­ber­tat no seria més fàcil dins una Cata­lu­nya lliure i inde­pen­dent? Fins i tot, si aquest pro­jecte es rea­litzés tal com el desit­gem, podria con­ver­tir-se en un model d’aquest regne fet malbé. Podria escam­par-se el model, com taca d’oli, que ja hi ha gent que des de l’Estat espa­nyol desitja també un país demòcrata.

Per tant, per acon­se­guir la democràcia, el més fàcil en aquests moments és asso­lir la inde­pendència. Lla­vors podrem ini­ciar con­jun­ta­ment el procés cons­ti­tu­ent en el qual entre tots ani­rem per­fi­lant el país que volem. Ara tenim una gran opor­tu­ni­tat, ajun­tem for­ces i pro­cla­mem tots ple­gats la inde­pendència de Cata­lu­nya. I, per aca­bar, no entenc per què encara el nos­tre pre­si­dent, el seu govern i tots els dipu­tats inde­pen­den­tis­tes no han ofi­ci­a­lit­zat els resul­tats de l’ 1 d’octu­bre i, així, la república cata­lana sigui ja una rea­li­tat.