“La puntita nomás”

En espa­nyol, sólo la pun­tita. Però el cas­tellà d’Argen­tina, Xile, Mèxic... és prou més pin­to­resc, també a l’hora d’expli­car la popu­lar expressió: “Trátese de coger a la piba des­tan­gada solo con el 50% de la verga en la poc­hola. Los sexo­sos Mas­ter & John­son saca­ron el cuero a esta forma de garc­har o piro­var por­que casi nunca evita el preño”. El català d’Arbúcies i el de Gan­dia són molt dife­rents, al con­trari del cas­tellà de Bur­gos i el de Mon­te­vi­deo; però, per si de cas, coger, piro­var i garc­har: copu­lar; piba: noia; des­tan­gada: que va sense tanga; poc­hola: vagina; sacar el cuero: cri­ti­car). Ara anem al que volem trac­tar avui: coi­tar con­tra volun­tat amb solo la pun­tita és plena vio­lació, tan greu com atra­ve­sar a la dami­sela como dejándola al spi­edo (total­ment inse­rida per l’ast del mas­cle, com els pollas­tres que es fan a l’ídem).

Com el PSC-PSOE en tot això del 155: volia que s’inter­vingués amb solo la pun­tita, elu­dint que la pun­tita nomás viola tant com l’spi­edo. Calvo, secretària per a la Igual­dad (!), ha insis­tit que la intro­ducció de l’arti­cle 155 a l’entre­cuix de Cata­lu­nya no pas­sarà de la pun­tita. Que Rajoy, Riera i Pedro Sánchez endi­nya­ran el mínimo posi­ble el popu­lar arti­cle, en con­cret que li enas­ta­ran només el aspecto más técnico jurídico. És la mala consciència de la catedràtica perquè, amb tot el sema­ler, la víctima podia que­dar més pre­nyada de demo­cra­tisme? La mateixa mala consciència d’Ábalos, secre­tari d’Orga­ni­zació del PSOE, que hi ha afe­git: l’esco­mesa de l’artícle 155 serà lo más breve posi­ble en el tiempo y muy, muy limi­tada, solo para res­ta­ble­cer la nor­ma­li­dad. La que ha de ser (semi?) pene­trada –Cata­lu­nya– és verge d’arti­cles 155. Es resis­teix a la pene­tració però hi ha res a fer? En l’assalt pot per­dre flor i con­dició. Amb mala consciència o sense, la intro­ducció de l’arti­cle con­tra la volun­tat cata­lana, ni que sigui en su aspecto más técnico jurídico, con­sis­teix en plena vio­lació autocràtica. I les desgràcies no venen mai soles. El jefe Rajoy diu que res de la pun­tita: per a l’atac català, el sobre­su­el­dos se l’ha armat amb l’ast. El PSOE adme­tia que amb l’hime­neu vio­len­tat se n’anes­sin vagina avall TV3 i els Mos­sos de Esqua­dra i que el vio­la­dor, apa­dri­nat per la Unió Euro­pea, com en les més esplèndi­des dic­ta­du­res teocràtiques, pre­veiés obli­gar la víctima a un matri­moni “repa­ra­dor” en forma de noves elec­ci­ons. Però, per a oprobi soci­a­lista, l’encu­lada a què donen suport pretén endur-se el govern sen­cer, el Par­la­ment... i manar, com es mana a les colònies: des de la metròpoli.