Els veritables antisistema

A hores d’ara és una d’aque­lles parau­les que ha per­dut sen­tit, com mol­tes altres, en aquesta lluita pel relat que acom­pa­nya la de l’eman­ci­pació naci­o­nal. Els mit­jans que s’han mos­trat en con­tra que Cata­lu­nya sigui un sub­jecte polític, aquí i allà, però, bar­re­gen “aquest procés es diri­geix des d’un des­patx” –ja ens diran quin per poder feli­ci­tar qui té aquesta capa­ci­tat de con­vo­catòria–, “aquest procés es fa per tapar la cor­rupció” i “aquest procés ha estat un èxit dels anti­sis­tema de la CUP, que tenen pre­so­ners els seus socis de Junts pel Sí”. Resulta que aquests anti­sis­tema, però, han estat dels més cohe­rents al llarg de tot el procés, i això que n’han tin­gut unes quan­tes, d’opor­tu­ni­tats de trin­xar-ho tot.

No, els de la CUP –ni els inde­pen­den­tis­tes en genèric– no són els veri­ta­bles anti­sis­tema d’aquest procés, els que actuen com uns veri­ta­bles anti­sis­tema, és a dir, com qui vol car­re­gar-se’l, són el govern del PP, amb el suport del PSOE i Ciu­ta­dans. Només amb aquesta lògica pot enten­dre’s que aquests tres par­tits hagin posat en marxa un procés de repressió con­tra Cata­lu­nya que, entre altres coses, inclou una llei a mida per a què, sense con­sul­tar els seus acci­o­nis­tes, les empre­ses puguin can­viar la seu social de, en la seva ter­mi­no­lo­gia, comu­ni­tat autònoma. I només un anti­sis­tema veta­ria els màxims res­pon­sa­bles del port de Bar­ce­lona, un port de l’Estat, a par­ti­ci­par en una fira per acon­se­guir opor­tu­ni­tats de negoci per a les empre­ses de part del seu ter­ri­tori. I només un anti­sis­tema tan­ca­ria el que ells ano­me­nen ambai­xa­des, seus on, vist l’arcaic fun­ci­o­na­ment de les ambai­xa­des clàssi­ques de l’Estat, les empre­ses cata­la­nes ana­ven a bus­car suport per poder inter­na­ci­o­na­lit­zar-se i, en molts casos, superar la crisi. I així, mil exem­ples.

Els anti­sis­tema són els que tenen més de 800 càrrecs públics impu­tats men­tre els jut­jats on s’ins­tru­ei­xen els casos cre­mem o extra­vien els expe­di­ents més suco­sos i no pas els que defen­sen, per vies pacífiques, el dret a deci­dir dels cata­lans con­tra, fins i tot, la guerra bruta de tot l’apa­rell de l’Estat, un apa­rell que només busca la des­trucció total de Cata­lu­nya, suposi això el que suposi per a ells.