Prioritats i estratègies

En aques­tes pri­me­res hores de pre­cam­pa­nya en què ja és ben clar que no hi haurà can­di­da­tura unitària, els par­tits sobi­ra­nis­tes s’afa­nyen a argu­men­tar la con­currència en soli­tari amb una estratègia de cap­tació de vots de sec­tors que con­si­de­ren poc donats a la trans­ver­sa­li­tat. És ben estrany que no se’n pugui tro­bar, de trans­ver­sa­li­tat, en una ciu­ta­da­nia que porta un milió i mig de per­so­nes a mani­fes­tar-se cada vegada que se la con­voca per rei­vin­di­car la inde­pendència i la república cata­lana, que emet dos mili­ons i mig de vots en un referèndum del­mat i ata­cat política­ment i mili­tar­ment, i que suma gent de tota con­dició política i social en la defensa les urnes: a aquells que van opo­sar els seus cos­sos a les por­res de la poli­cia espa­nyola no els va impor­tar gens la fili­ació política dels que tenien entre­llaçats a cada cos­tat de braç. Totes aques­tes per­so­nes arru­fa­rien el nas davant d’una can­di­da­tura unitària, o l’arru­fen més aviat quan s’ado­nen que els par­tits en què han con­fiat cega­ment durant aquesta legis­la­tura ara no con­fien en elles? En tot cas, ara som on som: accep­ta­rem les regles del joc per demos­trar que les urnes són nos­tres i no de qui les segresta, perquè la nos­tra pri­o­ri­tat és recu­pe­rar les nos­tres ins­ti­tu­ci­ons i impe­dir que s’hi esta­blei­xin els vol­tors. Si l’estratègia dels par­tits ho per­met, la dona­rem per bona. Si no, el retrocés del país també els arros­se­garà.